En els texts jurídics de les Illes Balears, salam o no salam?

La resposta curta a la pregunta plantejada en el títol és no, no hi hauríem de salar. Ara bé, com en molts altres assumptes, no tot és blanc o negre. Anem a pams, doncs.

Comencem pel principi. Salar en l’àmbit de la lingüística vol dir fer servir l’article salat (es, sa, s’, ses, so), que és la forma habitual en la parla espontània i col·loquial a la majoria del territori balear.[1] Per tant, en un context oral informal a les Illes Balears és normal dir “es misser escriu sa carta amb s’ordinador”. Tanmateix, com és sabut, els texts jurídics no pertanyen a situacions familiars i, per tant, cal fer-hi servir un registre més formal. Per això, no hi té cabuda l’article salat, ja que es considera una forma col·loquial inapropiada per a registres formals. Consegüentment, en els texts en català de l’àmbit del dret cal fer servir l’article dit literari (el, la, els, les, l’) de manera sistemàtica.

No obstant això, hi ha un cas particular (i que sovint genera confusions) i és el de certs topònims balears la forma tradicional dels quals du article salat (com ses Salines i es Mercadal).[2] Allò més habitual, per tant, és que en els texts jurídics es facin servir els topònims amb l’article salat, seguint la tradició establerta, que és com els recull el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (NOTIB) i com apareixen en els exemples i les explicacions del Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears. Ara bé, hi ha una extensa llista de topònims d’arreu de les Illes Balears les formes dels quals estan fixades mitjançant decret (cf. apèndix 1 del Llibre d’estil) i en aquests casos veim que se n’indiquen dues possibilitats indistintes quan la forma tradicional és amb article salat: article literari o article salat (sa Pobla/la Pobla o Sant Josep de sa Talaia/Sant Josep de la Talaia). Per tant, no seria incorrecte tampoc fer-los servir sistemàticament amb l’article literari (com defensa Gabriel Bibiloni), tot i que allò més habitual és respectar la forma fixada pel costum, que és el criteri que segueixen els ajuntaments corresponents, d’acord amb el Llibre d’estil. Ho il·lustra el fragment següent: “Mitjançant acord del Ple de la corporació municipal, en sessió ordinària feta el dia 26 de març de 2026 es va aprovar amb caràcter inicial la modificació del Reglament d’organització i funcionament de l’Escola Municipal de Música de Sant Josep de sa Talaia «Escola i banda de música Can Blau»” [el subratllat és meu] (BOIB núm. 83, de 2 de juliol de 2026).

En aquest sentit, cal remarcar que no tots els topònims es poden salar, ja que n’hi ha tot un seguit que només es fan servir amb l’article literari en tots els registres, com l’Horta (Sóller, Mallorca), la Soledat (Palma, Mallorca), la Savina (Formentera), etc. A més, cal tenir en compte que l’article salat (igual que l’article literari) es pot contreure amb les preposicions a, de i per, de la qual cosa resulten les combinacions as, des i pes (variants de al, des i pel, respectivament). Malgrat existir aquesta opció, recollida pel Llibre d’estil i pel DIEC2, les contraccions pes i as poden resultar estranyes, així que no és infreqüent trobar en un mateix text jurídic un topònim amb l’article salat (quan va tot sol) i amb l’article estàndard (quan forma part d’una contracció): es Canar, però al Canar i pel Canar (nucli de població del municipi eivissenc de Santa Eulària). No obstant això, resulta normal trobar la contracció des formant part de topònims: Sant Llorenç des Cardassar. També és habitual que l’article salat es vagi contret amb el mot ca (forma abreujada de casa) en topònims balears: Cas Català.

Per acabar, i reprenent la pregunta que dona títol a aquest apunt, en termes generals, en els texts jurídics no hem de salar. Ara bé, en el cas dels topònims, ho podem fer si tenen tradició amb l’article salat.

Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic

[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]

 

Bibliografia

Institut d’Estudis Autonòmics. (2018). Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears (2a ed.). Govern de les Illes Balears.

Institut d’Estudis Catalans. Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears (NOTIC).

Gabriel Bibiloni. (2012, 11 d’abril). De topònims, articles i diaris. El blog de Gabriel Bibiloni.

Notes

[1] Ara bé, en el municipi mallorquí de Pollença no es fa servir l’article salat en cap registre.

[2] Respecte de la inicial en l’article dels topònims, els que tenen forma catalana s’escriuen en minúscula (tant si pertanyen als territoris de parla catalana com si són forans, però s’han catalanitzat): es Migjorn Gran, la Barceloneta, l’Havana o la Haia (vs. El Bierzo o Los Angeles).