Els judicis, ni se senyalen, ni s’aplacen

Els judicis s’assenyalen i, sobretot en els temps de pandèmia que ens toca viure, s’ajornen.

Senyalar i assenyalar són una parella de verbs que sovint comporta confusions: mentre que el primer designa l’acció de fer un senyal en alguna cosa (per exemple: senyala amb una creu el dia del judici en el calendari), el segon té diversos significats entre els quals hi ha el de determinar una data (per exemple: el jutge assenyala el judici per al dia 9 de gener). Per tant, en el context que ens ocupa cal emprar assenyalar i parlarem d’assenyalament del judici i no de senyalament.

D’altra banda, el verb aplaçar és un castellanisme que cal evitar i substituir per ajornar o posposar. Recomanem emprar de forma preferent ajornar per la seva genuïnitat. Respecte de posposar, es tracta d’una forma verbal recollida al DIEC2 amb el significat de posar alguna cosa darrere una altra. Si bé alguns lingüistes veuen en aquesta definició una dimensió únicament espacial (per exemple: posposar el pronom al verb), també li correspon una dimensió temporal, tal com interpreta el Diccionari jurídic de l’SCEJ i la majoria de mitjans de comunicació, i per tant, també podem dir: posposem un judici.