XVII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

El passat 5 de maig el Consell dels Il·lustres Col·legis de l’Advocacia de Catalunya, amb el suport de Política Lingüística, va organitzar al Col·legi de l’Advocacia de Tarragona la XVII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia: “Parlar català és un dret, no una provocació”. La trobada tenia com a objectiu radiografiar les situacions en què es vulneren els drets lingüístics a l’Administració de justícia, en especial en el context d’un judici, i explorar estratègies per facilitar l’exercici dels drets lingüístics i evitar cedir davant requeriments imprevistos.

La jornada va esdevenir un espai de transmissió de coneixement i expertesa entre generacions, en què els professionals més veterans de l’advocacia van compartir la seva experiència i bones pràctiques amb les noves generacions. A través d’aquest intercanvi, es van voler donar eines útils, reforçar la confiança i animar els joves professionals a utilitzar el català en l’àmbit judicial amb normalitat, superant dubtes i reticències i perdent la por a fer-lo servir en qualsevol context professional. Tot seguit resumim el contingut de la jornada:

Inauguració

L’acte va ser inaugurat pel degà del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, David Rocamora; el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau; i el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu i, en darrer terme, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Ponència: “Com sostenir el català davant un tribunal: estratègies i recursos”

La primera part de la jornada va anar a càrrec de l’advocat tortosí Josep Canício Querol, membre fundador i president en el període 2007-2016 de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana, i de l’advocat reusenc Apel·les Carod Rovira, també membre fundador de la Comissió de Llengua.

Tots dos professionals del dret compten amb una llarga trajectòria com a advocats amb despatx professional i van constatar que han pogut exercir la seva professió en llengua catalana sense entrebancs, imposicions ni dificultats remarcables.

Tanmateix, conscients de l’entorn castellanoparlant que caracteritza les sales de judici i dels baixos percentatges d’ús del català, van donar estratègies i recursos per fer front als requeriments de canvi d’idioma amb què pot topar un advocat o advocada, cada un des de la seva pròpia experiència.

En primer lloc, van explicar que hi ha un marc legal suficient que empara l’ús del català, del qual van destacar l’article 231 de la LOPJ i el 142 de la LEC, com a preceptes que regulen la validesa i l’oficialitat de les actuacions fetes en català davant l’Administració de justícia. Així doncs, el professional del dret ha de saber que parlar català és un dret que es pot exercir i que la llei regula (per a més informació sobre el marc legal, us convidem a consultar l’apartat ‘Dret lingüístic’ del web del Servei Lingüístic del CICAC).

En segon lloc, amb relació a les actuacions escrites, els advocats van recordar que, tal com regula l’article 11 de la Llei orgànica 5/2024, d’11 de novembre, del dret de defensa, els tribunals han de procedir d’ofici a demanar la traducció al castellà de documentació judicial presentada en català en casos en què algun intervinent no entengui aquesta llengua pròpia i oficial de Catalunya i les traduccions siguin necessàries. Així doncs, va quedar clar que no s’ajusten a dret els requeriments de traducció al castellà que puguin fer jutges o jutgesses motivats pel fet que no entenen la llengua catalana. Transcrivim aquí l’article 11 esmentat:

Article 11

Dret a intèrpret i/o traductor

Si l’ús d’una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa, el jutjat o el tribunal ha de posar a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents d’interpretació i/o traducció.

LO 5/2024

En tercer lloc i pel que fa a les actuacions orals, els ponents van proposar cadascú les seves pròpies estratègies. D’una banda, l’advocat Apel·les Carod Rovira va aconsellar anar preparats i ser hàbils davant un “Señor letrado, le ruego que intervenga en español”.  Segons Carod, el més important és no canviar al castellà i, a partir d’aquí, utilitzar diverses estratègies com, per exemple, parlar més a poc a poc, resoldre dubtes o fins i tot, emprar habilitats d’oratòria per evitar la imposició i el canvi de llengua.

Carod va ressaltar que si el procediment ja s’ha iniciat en català, es presumeix que el jutge ja s’ha llegit —i entès— la demanda i la documentació aportada en aquesta llengua; per tant, en el cas d’un jutge o jutgessa que et fa canviar d’idioma en les actuacions orals en moments ja molt avançats del procediment, l’advocat reusenc va apuntar que es podria parlar d’un cas de prevaricació (446 CP).

De l’altra banda, l’advocat Josep Canício Querol va explicar que ell primer pregunta a la persona que correspongui (jutge, jutgessa…) si entén el català. En cas que no l’entengui perquè hagi arribat recentment a Catalunya, fa el canvi de codi per ser un moment inicial i adverteix que, en un futur, farà ús del seu dret a parlar català. En cas que el jutge o jutgessa ja faci temps que està a Catalunya, presumeix que ja pot entendre aquesta llengua i no fa el canvi de codi.

També es va recordar l’estratègia d’habilitar com a intèrpret qualsevol persona de la sala que parli català i castellà. En virtut de l’article 142.5 LEC, el jutge o jutgessa pot fer aquesta habilitació, a petició de la part, i així evitar l’ajornament de la vista. Cal dir, però, que els mateixos advocats veuen aquesta estratègia adequada, per exemple, en casos d’interrogatoris a testimonis, però no en casos de traducció de conclusions o actuacions orals en què hi ha una càrrega d’oratòria important.

En quart i últim lloc, també van recordar que, davant una vulneració de drets lingüístics, el professional del dret pot recórrer al Servei Lingüístic del CICAC (serveilinguistic@cicac.cat), el qual assessora i tramita queixes i reclamacions davant l’Administració de justícia i dona suport per tal que els drets lingüístics de les parts siguin respectats.

Els ponents van cloure la intervenció animant els joves professionals de l’advocacia a utilitzar el català a la sala amb total normalitat, atès que molt més sovint del que un pot pensar els jutges i jutgesses sí que l’entenen i respecten, sense problema, el dret d’opció lingüística de les parts.

Taula rodona: “El català a la pràctica: bones pràctiques i reptes compartits entre professions del dret”

La segona part de la jornada va girar al voltant de la taula rodona “El català a la pràctica: bones pràctiques i reptes compartits entre professionals del dret”. Moderada per l’advocat Eusebi Campdepadrós, va comptar amb diferents perfils del món jurídic: la jutgessa Laia Roca, la procuradora Montserrat Vellvè, el notari Juan Enrique Costa i l’advocat Roger Baiges.

Les seves intervencions van permetre constatar la situació del català en cada un dels seus àmbits, tot identificant obstacles i accions que poden revertir el baix ús d’aquesta llengua. En clau de resum, detallem les bones pràctiques i els reptes exposats durant el debat.

Com a bones pràctiques:

• No canviar a la llengua castellana davant el primer entrebanc o requeriment.
• Prèviament a l’acte del judici oral, demanar si tothom entén el català i, en cas que no, preveure la necessitat d’una persona intèrpret.
• En cas de vulneració de drets, presentar queixes.
• Informar sobre els drets lingüístics de les parts a l’inici de les vistes.
• No fer els escrits notarials per defecte en castellà i informar dels drets lingüístics als clients.
• Utilitzar un llenguatge clar i rigorós i eines com el portal Compendium.cat, on els professionals es poden descarregar formularis jurídics en llengua catalana.
• Fer el curs de llenguatge jurídic que ofereix el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

 

Com a reptes:

• Dedicar esforços, recursos i eines en la judicatura, en especial, en el 15% de jutges catalanoparlants perquè utilitzin més la llengua catalana en els seus procediments.
• Començar un judici amb un “Bon dia, senyoria”.
• Combatre el prejudici que un jutge castellanoparlant no entén el català.
• Assimilar que les sentències ni es guanyen ni es perden per utilitzar el català o castellà durant el procediment.
• Canviar la cultura de treball del personal funcionari de l’Administració de justícia, els quals associen la pertinença a un cos estatal a la no necessitat de conèixer i utilitzar la llengua catalana.
• Presentar més escrits judicials inicials en llengua catalana, ja que el percentatge és molt baix (el 2023 el percentatge de demandes presentades en català no va arribar al 5%).
• Instaurar un pla de foment a fiscals i LAJ.
• Disposar d’eines de gestió de despatx en llengua catalana.
• Informar millor la ciutadania sobre els seus drets lingüístics, tant en una vista com en una notaria.
• Disposar d’un corpus de jurisprudència en català.
• Conèixer i aplicar la legislació vigent en matèria de drets lingüístics (un repte necessari davant el desconeixement d’alguns dels preceptes com ara l’article 102.1 de l’EAC “Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei.”)

Cloenda

Jon Rodríguez Senz, president la Jove Advocacia de Catalunya, va ser l’encarregat de cloure l’acte. En la seva intervenció va animar els joves a utilitzar el català com un exercici de qualitat democràtica, va reivindicar la modificació de la LOPJ per exigir que el coneixement del català sigui un requisit per exercir la judicatura i va avançar que, des del JAC, s’estan preparant mesures per fomentar el català a l’Administració de justícia.

Programa i cartell:

 

• Descarregueu-vos el cartell i programa en PDF.