X Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (Barcelona)
El 25 d’octubre de 2019 el Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar a proposta de la Comissió de Llengua la X Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Aquesta desena trobada va tenir com a objectiu abordar la regulació i la pràctica dels drets lingüístics en l’àmbit de la justícia amb un especial èmfasi en la judicatura i és per això que va portar per títol “Drets lingüístics als jutjats: incompliment o desconeixement?”.
Baixeu-vos el programa en PDF.
La inauguració va anar a càrrec d’Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i Joan Riera, president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic. Franquesa va donar compte de les estadístiques vigents sobre els usos del català en l’Administració de justícia, va recordar el mandat incomplert de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i va remarcar la importància que el jutge conegui la llengua del procés, idea que va resumir amb l’aforisme “lingua novit curia”. Per la seva banda, Joan Riera va condemnar la situació actual del català a l’Administració de justícia, va resseguir les conclusions de les jornades anteriors i va animar a continuar el debat i la reflexió sobre aquest tema. En darrer lloc, va intervenir la consellera Ester Capella, la qual va mostrar preocupació pels baixos índexs d’ús del català en la justícia, va informar de les actuacions de la Generalitat per fer prevaldre el català en les convocatòries d’oposicions i va esperonar que els jutjats es converteixin en el lloc exemplar on es respectin els drets de les persones, inclosos els lingüístics.
Ponència: “Com incrementar l’eficàcia de l’actuació judicial davant el respecte als drets lingüístics del ciutadà i dels professionals”, a càrrec de la magistrada M. Josep Feliu
Amb l’objectiu de respondre a l’interrogant “com incrementar l’eficàcia de l’actuació judicial davant el respecte als drets lingüístics del ciutadà i dels professionals’”, la magistrada M. Josep Feliu va fer referència a la normativa en matèria de dret lingüístic, a la situació actual dels drets lingüístics als jutjats i al dret comparat. I va reservar una última referència a la Sentència del procés, atesa l’actualitat d’aquesta resolució judicial.
En primer lloc, va considerar que el primer impediment per emprar el català a l’àmbit judicial és el normatiu: va explicar com, d’una banda, l’expressió “d’acord amb les lleis” present en la regulació lingüística limita l’abast dels drets que s’hi volen garantir, perquè els subjecta a lleis estatals; i de l’altra, va recordar que la CELRoM, norma interna a l’Estat espanyol, no s’aplica i s’hauria de respectar.
En segon lloc, en relació amb la situació dels drets lingüístics, Feliu va fer al·lusió a cada un dels agents que intervenen als jutjats i en va expressar el seu parer:
- Amb relació als jutges, fiscals i lletrats de l’Administració de justícia, creu que molts són capaços d’entendre el català, però pocs són capaços de redactar en llenguatge jurídic català; que hi ha molt pocs jutges catalanoparlants; que l’opció lingüística d’un jutge no sempre coincideix amb la dels lletrats, i, que, en general, el dret d’opció lingüística és vist pel funcionariat judicial com un tema de poca rellevància, perquè saben que la població és bilingüe i no hi ha la necessitat de parlar el català.
- Amb relació als advocats i procuradors, creu que no empren el català per prevenció.
- Amb relació als servis lingüístics dels jutjats, els veu com un luxe infrautilitzat que sobretot donen servei als jutges catalans, els quals hi acudeixen per resoldre dubtes lingüístics. Sobre aquest mateix punt, també va destacar que l’única actuació que va donar fruits va ser justament el Pla pilot que es va engegar el 2005 des d’aquests serveis lingüístics, el qual va aconseguir un increment del 20% de les resolucions judicials en català en només cinc anys.
Amb una mirada més retrospectiva, la ponent va afirmar que, malgrat que s’ha evolucionat perquè actualment ja disposen de legislació bilingüe i no es discuteix la validesa d’un document en català, encara ara no es garanteix la tramitació del procediment en català ni tampoc es respecta la llengua de les parts, dos punts que justament són els que afecten els drets de la ciutadania. En aquest sentit, la ponent va afirmar taxativament que els drets “estan absolutament vulnerats” als jutjats.
En tercer lloc, la mirada a altres països amb una situació lingüística similar a la d’Espanya va deixar evident com, en la majoria de casos (Suïssa, Bèlgica, Canadà i Finlàndia), s’obliga al tribunal (com a mínim a un cert nombre de jutges) a tenir coneixements lingüístics de determinades llengües i es fa prevaldre el dret d’opció lingüística del processat, especialment en l’àmbit penal.
Així doncs, podem arribar a la conclusió que, segons el parer de M. Josep Feliu, els canvis normatius juntament amb una sensibilització del funcionariat judicial sobre el dret d’opció lingüística i el foment de la professió de jutge en el jovent català podrien fer incrementar l’eficàcia de l’actuació judicial davant el respecte als drets lingüístics del ciutadà i dels professionals.
En darrer lloc, amb relació a la Sentència del procés, la magistrada va constatar que el Tribunal Suprem fa prevaldre el dret a la publicitat als drets lingüístics dels mateixos processats, una argumentació molt “sorprenent”, en paraules de la mateixa ponent.
Taula rodona: “Drets lingüístics als jutjats: incompliment o desconeixement?”
La segona part de la jornada va donar veu a diversos actors de l’àmbit judicial al voltant d’una taula rodona que va portar per títol “Drets lingüístics als jutjats: incompliment o desconeixement?” i que va ser moderada per Marta Alsina, del Col·legi de l’Advocacia de Girona. La taula rodona va estar formada per Montserrat Raga Marimón, magistrada del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona; Francisco Escudero Moratalla, secretari coordinador provincial de justícia a Girona, i Jaume Puig, advocat.
Raga Marimón va constatar com, amb relació als jutges, no hi ha incompliment ni desconeixement dels drets lingüístics, sinó indiferència. Segons la magistrada, la judicatura no percep com a important la garantia dels drets lingüístics, sinó més aviat com un inconvenient que comporta una càrrega de treball extra. Per ella, quan un ciutadà vol parlar català en un judici i el jutge no l’entén es produeix una col·lisió de drets, en què el jutge exerceix el seu dret a parlar castellà i el ciutadà, a parlar català.
L’advocat Jaume Puig va posar èmfasi en la situació diglòssica que caracteritza els jutjats, en què al castellà se l’associa amb el poder, el català és una llengua a la qual es renuncia a pesar d’haver-hi a vegades les condicions favorables i l’entorn catalanoparlant present en els jutjats no es tradueix en sentències en català ni tampoc tramitacions en aquesta llengua.
Per la seva banda, Escudero va voler subratllar la funció de servidor públic que ha d’exercir tot funcionari judicial, la qual obliga el funcionari a tenir coneixements de la llengua del ciutadà i a ser capaç de garantir el dret d’opció lingüística. Segons el secretari, el seu col·lectiu és conscient que hi ha una normativa que regula els usos lingüístics, però reconeix que només en tenen un coneixement vague. Per aquest motiu, el mateix Escudero va impulsar la formalització d’una sèrie d’acords amb objectius com garantir el dret d’opció lingüística als jutjats i promoure l’ús d’un llenguatge clar i planer: l’Acord 24.07/2018 “El servei públic de l’Administració de justícia“; l’Acord 24.08/2018 “El dret i la no justícia com a legitimació del servei públic de l’Administració de justícia“; l’Acord 24.11/2018 “Llenguatge i creació artificial de la realitat jurídica“; l’Acord 028/2018 “Opció lingüística. Traducció d’escrits de l’idioma català a l’idioma castellà“; i l’Acord 028.1/2019 “Llenguatge. Claredat i comunicació“).
Algunes de les solucions que es van debatre van ser aconseguir fer prevaldre el dret del ciutadà sobre el dret dels funcionaris, que són, en realitat, els que decideixen la llengua del procés; sensibilitzar el funcionariat judicial de la importància de respectar els drets lingüístics; recuperar el prestigi del català jurídic, i establir com a deure el coneixement del català. En un moment es va valorar com a solució que els jutges oferissin el dret d’opció lingüística a l’inici dels judicis, però, segons Raga Marimón, perquè això passi caldria que estigués regulat per una llei orgànica.
El debat de la taula rodona també va servir per posar al descobert que les sol·licituds de tramitació en català que fan els advocats de la Generalitat en les seves demandes no donen el seu fruit, és a dir, no fomenten que es facin els procediments en català, perquè les peticions no són ateses i les parts no es queixen. I d’altra banda, que el col·lectiu de l’advocacia tampoc compleix el dret d’opció lingüística en el full d’encàrrec i en l’assistència al Torn d’Ofici.
Conclusions
Les conclusions i cloenda van anar a càrrec de Joan Riera, president de la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Ignasi Puig Ventalló, president del Consell de l’Advocacia Catalana, i de Joan Badia, secretari del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell. La principal conclusió a la qual es va arribar és que al cos de funcionaris estatal que treballa als jutjats, en general, li és indiferent la garantia dels drets lingüístics. Conceben l’ús del català en la tramitació judicial com una càrrega de treball extra i un inconvenient. Així mateix, també es va concloure que cal fer prevaldre els drets dels ciutadans per sobre dels del funcionari, i que cal remarcar contínuament el paper de servidor públic que hauria d’exercir en tot moment un jutge, fiscal o lletrat de l’Administració de justícia.
La celebració de la jornada va tenir ressò a la premsa. Vegeu les notícies publicades a El Punt, Aldia, CGAE, La Vanguardia, i Europa Press.