II Premi Agustí Juandó i Royo (2006)
El II Premi Agustí Juandó i Royo va guardonar els professionals jurídics Mercè Teodoro i Sebastià Frau per la seva defensa de la llengua catalana en l’àmbit jurídic. El lliurament del guardó va tenir lloc al Col·legi d’Advocats de Tarragona.
Els guardonats
Mercè Teodoro
Mercè Teodoro i Peris neix l’any 1969 a València. És llicenciada en Dret per la Universitat de València i advocada en exercici des de 1993. Especialista en Dret penal i contenciosadministratiu, és responsable de l’Àrea Jurídica d’Acció Cultural del País Valencià des de 1996.
Des d’aquesta entitat ha defensat per vies extrajudicials i judicials, múltiples afers relacionats amb drets lingüístics, com ara: canvis i adaptacions de noms i cognoms, discriminació per ús del català a persones físiques i entitats privades, homologacions de certificats administratius i acadèmics, accés a la funció pública, reconeixement del títol de llicenciat en Filologia Catalana, i l’ensenyament en català, entre d’altres.
Teodoro ha aconseguit entre el 2004 i el 2006, juntament amb l’equip jurídic d’Acció Cultural del País Valencià i amb el del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià, set sentències favorables a la unitat de la llengua i a la doble denominació equivalent català i valencià dictades pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
És assessora jurídica d’empreses i entitats sense ànim de lucre, associacions i fundacions privades relacionades amb l’àmbit pacifista, feminista i defensa dels drets lingüístics. Sòcia activa de l’Associació contra la Tortura, i membre del Comitè d’Experts de l’Observatori de la Llengua catalana des del 2005.
Teodoro és conferenciant i ponent sobre temes de debat jurídic i drets lingüístics en diversos àmbits. És autora i coautora de diferents informes i articles relacionats amb el conflicte lingüístic, la normalització i el reconeixement de la llengua al País Valencià.
Publicacions:
Coautora de l’informe de la Fundació Ausiàs March al Consell Valencià de Cultura Del fals conflicte lingüístic al compromís per la llengua (1998).
Autora de la crònica legislativa relativa a la normativa lingüística del País Valencià de la Revista de Llengua i Dret, editada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya des de 1999.
Coautora de l’Informe sobre la situación del catalán en el País Valenciano, elaborat per a la Fundación Sabino Arana (2001).
Coautora de l’informe sobre la llengua catalana El nom, la unitat i la normalitat, editat per l’Observatori de la Llengua Catalana (2005).
Autora de l’article “L’ús del català als jutjats i tribunals del País Valencià: Traducció i interpretació jurídica, desconeixement, indefensió i boicot d’una llengua” contingut dins la publiacaió Les plomes de la justícia (Editorial Proa, 2006).
Sebastià Frau
Sebastià Frau va néixer a Palma de Mallorca l’any 1953 i es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona al 1975. Va fer cursos de doctorat a la Universitat de les Illes Balears i és especialitsa universitari en Dret urbanístic i ordenació del territori. L’any 1978 es va col·legiar al Col·legi d’Advocats de les Illes Balears i al Col·legi d’Advocats de Madrid al 1993. Frau sempre ha destacat per la seva lluita i defensa de la llengua catalana en l’exercici de la seva professió. És un dels directius de l’associació Voltor des del 1995, associació per la promoció de la llengua catalana en els mitjans de difusió audiovisuals. L’any 1996 va participar en les Jornades d’Actualització del Codi Penal, organitzades pel Col·legi d’Advocats de les Illes Balears.
Va formar part de la direcció de l’Obra Cultural Balear des de 1995 fins el 2004, any en què va entrar a ocupar la presidència fins al març del 2005. Va ser delegat del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears i va participar, en nom seu, en les reunions de la Comissió de la Llengua Catalana del CICAC. Frau és articulista ocasional en diferents mitjans de comunicació com el Diari de Balears, l’Avui, El Diario de Mallorca, i El Mirall. Frau creu en el procés de normalització lingüística a través de l’Administració pública i l’ensenyament i reivindica la plena normalització de la llengua catalana en la societat Balear