L’Advocacia Catalana reclama l’aplicació de la Llei de desaparició forçada de menors, pendent des de 2020
El Consell demana la posada en marxa de l’Oficina de la Víctima, el banc d’ADN, el registre de víctimes i la declaració de patrimoni documental de tots els arxius
L’Advocacia Catalana ha instat la Generalitat de Catalunya a accelerar el desplegament de la Llei 16/2020 de desaparició forçada de menors a Catalunya, davant l’important retard acumulat en l’activació dels instruments previstos per la norma. En aquest sentit, el Consell reclama especialment la creació de l’Oficina de la Víctima de la Desaparició Forçada de Menors de Catalunya, el registre de víctimes i el banc d’ADN, així com la declaració com a patrimoni documental dels arxius vinculats a aquests casos. La petició ja ha estat traslladada al conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i a la consellera de Cultura, Sònia Hernández.
L’acord adoptat pel plenari del Consell de l’Advocacia Catalana posa de manifest la necessitat de desplegar plenament els instruments previstos per la normativa amb l’objectiu de garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes i de les seves famílies.
La Llei 16/2020 va ser aprovada fa sis anys per donar resposta a les desaparicions forçades de menors, especialment als casos de sostracció de nadons produïts durant el franquisme i anys posteriors. Entre altres mesures, la norma preveu la creació d’un registre de víctimes, un banc d’ADN i una oficina especialitzada que faciliti l’acompanyament de les persones afectades i la investigació dels fets, amb la finalitat d’afavorir l’esclariment dels casos i, quan sigui possible, el retrobament de les famílies.
L’Advocacia Catalana considera que la posada en funcionament d’aquests recursos és essencial per donar resposta a una demanda històrica de les víctimes i per facilitar l’exercici dels drets reconeguts per la legislació catalana. Així mateix, recorda que organismes internacionals com les Nacions Unides han insistit en la necessitat d’avançar en la investigació d’aquests casos i en l’adopció de mesures de reparació, reconeixement i no repetició.
Massa temps esperant
El president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu, afirma que “sis anys després de l’aprovació de la llei, ja no hi ha marge per continuar ajornant les mesures que preveu, perquè les víctimes i les seves famílies fa massa temps que esperen que es posin en marxa els instruments necessaris per conèixer la veritat i obtenir una reparació efectiva”.
Per la seva banda, la responsable de la Taula d’Infància del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa, Marta Martínez, remarca que “el retard en el desplegament de la llei ha impedit durant anys que moltes víctimes disposessin dels recursos necessaris per investigar els seus orígens i aclarir què va passar”. Segons Martínez, “cal activar sense més demora les eines previstes per la norma perquè les persones afectades puguin exercir plenament el seu dret a la veritat, la justícia i la reparació”.
L’acord també subratlla la importància de preservar la documentació relacionada amb aquests fets. Per aquest motiu, el Consell demana que els arxius de les institucions on es van produir els parts o es van tramitar adopcions irregulars siguin objecte de mesures específiques de protecció i conservació, atès el seu valor històric, documental i de memòria democràtica, i perquè resulten essencials per a les investigacions.
L’Advocacia Catalana expressa la seva voluntat de col·laborar amb les administracions competents per fer efectius els objectius previstos per la llei i contribuir a garantir que les víctimes i les seves famílies puguin accedir a la veritat, la justícia i la reparació que els corresponen.
Barcelona, 15 de juny de 2026
