L’Advocacia Catalana s’adhereix al Pacte Nacional per la Llengua per garantir els drets lingüístics a la justícia

El Consell de l’Advocacia Catalana ha signat avui la seva adhesió al Pacte Nacional per la Llengua, un acord transversal impulsat pel Govern amb l’objectiu de garantir i impulsar l’ús del català en tots els àmbits de la societat. El Consell celebra especialment els compromisos adquirits en l’àmbit de la justícia, un dels sectors on els drets lingüístics encara topen amb obstacles de caràcter estructural. L’adhesió s’ha formalitzat avui en un acte que s’ha celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i que ha estat encapçalat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

El Pacte recull històriques reivindicacions de l’Advocacia Catalana, com ara la necessitat que tot el personal que presta servei al públic a l’Administració de Justícia a Catalunya acrediti el coneixement de la llengua catalana, així com la modificació de les lleis estatals perquè aquest requisit sigui també exigible a jutges i fiscals. Això ha de posar fi a situacions tan anòmales com el fet que una part important del personal interí que atén ciutadania i professionals a les oficines judicials no entengui el català, la qual cosa vulnera els drets lingüístics i pot entorpir el funcionament normal dels jutjats.

A més, el Pacte preveu l’ampliació del conveni entre el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i el Consell per promoure l’ús del català en el torn d’ofici. També s’hi estableixen mesures per garantir que els cossos i forces de seguretat desplegats a Catalunya respectin el dret d’opció lingüística de ciutadans i advocats, així com el compromís perquè els registres electrònics centralitzats d’organismes de l’Estat -com ara l’INSS, l’AEAT o el Ministeri de Justícia- estiguin plenament disponibles en català.

El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Joan Martínez, ha destacat que “amb l’adhesió al Pacte, l’Advocacia referma el seu compromís amb els drets lingüístics de la ciutadania perquè no pot haver-hi justícia plena si una part de la població no pot expressar-se amb normalitat en la seva llengua pròpia davant dels tribunals”. Tot i això, Martínez considera que “si volem que el Pacte sigui realment efectiu, a partir d’ara ens toca passar de la retòrica a l’execució dels acords signats”.

Mesura imprescindible

Per la seva banda, el vicepresident del Consell i responsable de la Comissió de Llengua, David Casellas, valora molt positivament que “un acord institucional d’aquesta magnitud reconegui explícitament que el coneixement del català ha de ser un requisit per accedir a llocs de treball públics vinculats a l’Administració de Justícia” i considera que “és una mesura imprescindible per fer efectiu el dret d’opció lingüística i per garantir un tracte igualitari a l’advocacia i a la ciutadania”.

Amb aquesta adhesió, el Consell de l’Advocacia Catalana reafirma la seva aposta per un sistema judicial arrelat al territori, que garanteixi la igualtat de drets i el reconeixement efectiu del català com a llengua oficial i pròpia del país.

Barcelona, 13 de maig de 2025