Advocats amb permís de Madrid
Article publicat el 27/06/2014 al diari ARA
Dissabte 28 de juny es va fer la prova d’accés a l’advocacia pels graduats en dret que han fet el corresponent màster o curs; prevista en l’art. 7 de la Llei 34/2006, “l’avaluació de l’aptitud professional” tenia per objecte acreditar la formació pràctica suficient per l’exercici de la professió d’advocat, així com el coneixement de la deontologia. El plantejament era coherent i després de la formació teòrica universitària, la prova havia d’erigir-se com a una segona part de la formació del graduat, en la que adquirís habilitats del món dels plets i dels litigis eminentment pràctics; calia fer acreditar coneixements de com plantejar una estratègia judicial respecte d’un supòsit de fet concret de qualsevol jurisdicció (penal, civil, laboral, matrimonial…), és a dir, un “cas pràctic”. Inexplicablement però, l’Ordre PRE/404/2014 definia la prova com un test de 75 preguntes, de les que 50 són sobre deontologia, qüestions generals del dret i assistència lletrada (matèries comunes), i 25 sobre dret civil i mercantil, penal, administratiu i contenciós administratiu i laboral (matèries específiques). La reivindicació històrica de l’advocacia era garantir una millor formació dels que han cursat la carrera universitària de dret a l’hora d’endinsar-se en l’ofici d’advocat i, per tal d’aconseguir-ho, la prova havia de ser únicament de caire pràctic, com ho és a països amb gran tradició jurídica com Alemanya o Itàlia. Doncs bé: finalment el que s’ha plantejat és un engany; perquè fer un test teòric és un groller engany als graduats que porten tant de temps esperant-la per poder ser advocats i perquè no garanteix incorporar millors advocats a la societat; una prova així no serveix absolutament de res.
Per si fos poca la desfeta en el disseny de la prova per part dels dos ministeris implicats (Justícia i Educació), el de Justícia, en fer la convocatòria ha aprofitat el revolt per tenir un gest més de caràcter centralitzador que no ens pot passar desapercebut. L’article 125.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya preveu que correspon a la Generalitat la competència exclusiva per dictar normes relatives a l’exercici de les professions titulades, tot respectant les generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la CE; la competència inclou la determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. A més, el propi Consell de Garanties Estatutàries va emetre Dictamen 7/2011, on reafirmava tant la competència de la Generalitat com la constitucionalitat del precepte. Cal deixar ben clar doncs que, una vegada més ens trobem davant d’una clara invasió competencial en aquest afany desmesurat del govern espanyol per centralitzar qualsevol política o acte, malgrat pugui ser del tot innecessari, incoherent i fins i tot injust.
I injusta resulta ser aquesta prova perquè genera un tracte desigual i discriminatori per a tots aquells graduats que no siguin de Madrid. Segons dades del Ministeri de Justícia, a l’Estat hi ha un total de 378 graduats amb dret a fer la prova, dels que 172 són de Madrid, 84 de Catalunya, 75 de Múrcia i 27 de Navarra (detallo les CCAA amb major nombre). Malgrat que des del Consell de l’Advocacia Catalana hem fet gestions reiterades per constituir una comissió avaluadora a Catalunya (assumint totes les despeses), per tal que els graduats catalans no s’haguessin de desplaçar, la prova s’ha convocat pel 28 de Juny a la Universitat Complutense de Madrid. La conclusió és clara; un graduat de Madrid pagarà menys de 3 euros per desplaçar-se en metro i un de català, murcià, navarrès o andalús, haurà de gastar-se no menys de 300 i fins a 500, en funció de l’origen, per poder fer el mateix examen i per poder accedir a la mateixa professió.
I intervencionista per que en la comissió avaluadora dissenyada per l’Estat, hi consten 6 membres, dels quals només 1 representa la professió de l’advocacia, sent els 5 restants membres de l’administració (83-28%); cal destacar en aquest punt que la Conselleria de Justícia, que ha recorregut la convocatòria al TC, per poder fer la prova des de la Generalitat ha ofert a l’advocacia un percentatge en la hipotètica comissió avaluadora del 50%.
I si volen un colofó final, no oblidin que el qüestionari és en castellà, sense opció a tenir-lo en gallec, basc o català, i que el dret propi es tracta residualment.
Miquel Sàmper
President del Consell de l’Advocacia Catalana