Conferència: Sentència de Genocidi. Jazmín Barrios
La jutgessa Jazmín Barrios, presidenta del tribunal que va condemnar a l’exdictador de Guatemala Efraín Ríos Montt per genocidi i delictes de lesa humanitat, considera que el sistema judicial del seu país s’ha enfortit des de la sentència, malgrat que va ser anul·lada.
El passat 10 de maig, Barrios va condemnar Ríos Montt acusat d’assassinar 1.771 indígenes de l’ètnia maia ixil entre 1982 i 1983, a 80 anys de presó, però la sentència va ser anul·lada per la Cort Constitucional de Guatemala dies després.
La jutge va parlar sobre la sentència condemnatòria durant la conferència organitzada pel Consell de l’Advocacia Catalana el passat 16 de desembre al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Professional.
“En el meu país hi ha independència judicial”, ha remarcat Barrios, qui ha assenyalat que la Cort Constitucional va anul·lar la sentència “per una raó de procediment” i no va entrar a conèixer el seu contingut: “Ningú no ha dit que hi hagi errors, la seva fonamentació és completa”.
Respecte a la presumpta pressió del sector econòmic per anul·lar la sentència, Barrios creu que “en algun moment es va sentir vulnerat, però és falta de coneixement”.
Algú va dir, segons Barrios, que a Guatemala ja no se n’anava a invertir “perquè són genocides”, cosa que la jutge ha desmentit.
“El que en un país s’administri justícia porta inversió, genera confiança en el sistema i en que s’apliqui la llei sense prejudicis”, ha dit.
Barrios ha de viure amb escorta i pateix contínues amenaces, però considera que amb por no es pot ser jutge: “Si sentim debilitat a l’exercir la judicatura hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i dir: fins aquí”.
La jutge va explicar que són molts els jutges amenaçats, sobretot els de l’àrea penal, però que tots han de ser independents com garantia per als ciutadans.
La sentència de la Cort Constitucional que va anul·lar la condemna a Ríos Montt ha estat recorreguda davant la Cort Interamericana de Drets Humans, encara que Barrios creu que tardarà, almenys, dos anys a resoldre.
Respecte a les víctimes del genocidi, la jutge ha destacat que no van demanar cap reparació econòmica i que “la reparació és la no repetició dels fets” (EFE).
