XVI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (2025)
La XVI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia es va celebrar el 30 d’abril de 2025 a l’espai El Sucre de Vic, amb el títol: “Drets lingüístics, mitjans de comunicació i indústries culturals: quin és el nexe que els acosta?”. L’objectiu de la jornada va ser analitzar els drets lingüístics en l’àmbit audiovisual, avaluar el grau de compliment de la normativa vigent en mitjans i indústries culturals i identificar estratègies extrapolables a l’àmbit de l’Administració de justícia. L’acte va ser inaugurat per Joan Martínez García, president del Consell de l’Advocacia Catalana, i Rogeli Montoliu i Casals, degà del Col·legi d’Advocats de Vic.
Marc legal i reptes normatius
L’advocada Marta Insua va exposar el marc legal que regula la comunicació audiovisual a Catalunya i a l’Estat. Va destacar la coexistència entre la Llei catalana 22/2005, considerada obsoleta, i la nova Llei espanyola 13/2022, transposició de directrius europees. Va detallar les obligacions lingüístiques dels operadors, com les quotes de producció i distribució en llengües oficials, i les mesures de foment del doblatge, la subtitulació i la presència del català a les plataformes, tot i subratllar-ne la manca de desplegament efectiu.
Daniel Condeminas, consultor en comunicació corporativa, va contextualitzar la normativa des d’una perspectiva històrica i política. Va denunciar el retrocés normatiu en matèria lingüística des de la Llei de 2010, la concentració del sector audiovisual a Madrid i la passivitat del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). També va criticar la decisió de la CNMC de separar el català del valencià a efectes de quota, i va defensar el reforç d’un ecosistema audiovisual català com a estratègia de país.
Taula rodona: l’article 25 i l’Acord del CAC 104/2024
La taula rodona va comptar amb la participació del Sr. Àlex Eslava, empresari discogràfic, el Sr. Miquel Àngel Vallès, advocat, i el Sr. Jordi Novell, economista. La sessió va estar moderada per l’advocada Sra. Marta Alsina, membre de la Comissió de Llengua i l’anterior responsable en representació de l’ICAG dins la Comissió.
La moderadora va obrir la taula rodona fent referència a l’incompliment sistemàtic per part del sector audiovisual de l’article 26.5 de la Llei 1/1998, de política Lingüística que estipula que “Les emissores de radiodifusió i de televisió han de garantir que […] com a mínim el vint-i-cinc per cent siguin cançons interpretades en llengua catalana o en aranès“. L’Acord del Consell Audiovisual de Catalunya 104/2024 posa en evidència aquest incompliment i la voluntat de recuperar gradualment la quota que estableix la llei. Les preguntes principals que van guiar el debat van ser: per què s’ha tolerat aquest incompliment de la llei en un sector en què la Generalitat té plenes competències; quines conseqüències econòmiques ha tingut per al mercat català, i com podem garantir el compliment de la quota del 25%.
Eslava va justificar que algunes ràdios al·legaven manca de producció musical en català amb prou qualitat, afirmació que va ser contrarestada amb dades: l’any 2010, es van publicar més de 10.000 cançons en català. També es va alertar que l’incompliment de la quota ha tingut un impacte econòmic rellevant: segons Eslava, el sector ha deixat d’ingressar prop de 20 milions d’euros en drets (que corresponen a les productores, als autors i als intèrprets).
Per la seva banda, Vallès va denunciar la manca d’inspecció i sanció per part del CAC, òrgan responsable de vetllar pel compliment de la normativa en el sector. Entre les mesures proposades per revertir la situació, es va destacar la vinculació d’ajuts i publicitat institucional al compliment de la quota, així com el paper multiplicador que haurien d’assumir els mitjans públics.
Proposta extrapolada al món judicial
Finalment, en l’intent d’establir ponts entre l’àmbit audiovisual i el judicial, es va proposar una mesura d’incentiu fiscal, que és la de bonificar la taxa judicial a aquelles empreses que optin per litigar en català, especialment en el cas de grans corporacions com entitats financeres o asseguradores. Aquesta mesura es planteja com una via per incentivar l’ús del català als jutjats i corregir la seva infrarepresentació.
La cloenda va anar a càrrec del president de la Comissió de Llengua, David Casellas Roca, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno. Casellas va sintetitzar les aportacions de la jornada i va recordar que disposem d’un corpus jurídic molt clar en matèria lingüística que, malauradament, sovint no es compleix i va reivindicar el rol de l’advocacia per ajudar a fer-la complir. D’altra banda, Vila va voler recordar la complexitat de la situació de la llengua catalana tot descrivint-la basant-se en factors polítics, jurídics, demogràfics i actitudinals. També va fer referència a la diglòssia que es detecta tant a l’àmbit de la justícia com a l’àmbit audiovisual, una diglòssia que —segons ell— és la que porta un director de ràdio a no voler programar música en català i, finalment, va fer al·lusió al fet que, segons l’INE, la llengua catalana és la segona llengua més parlada a l’Estat espanyol i, paradoxalment, no puntua gens en l’accés a la carrera judicial.
La jornada està organitzada per la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana i rep el suport de la Conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi d’Advocats de Vic.
Podeu recuperar l’enregistrament de la jornada des de la plataforma formativa del CICAC.