Home / Àrees de treball / Servei Lingüístic / Premis i jornades / XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

Resum i conclusions

La XII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que porta per títol “El dret d’opció lingüística a la justícia, amb una mirada internacional”, es va celebrar el 28 de maig de 2021 i va tenir com a objectiu abordar el dret d’opció lingüística a la justícia. Per assolir aquest objectiu, primer, tres experts en dret lingüístic de Gal·les, Letònia i Brussel·les, mitjançant intervencions en vídeo, van presentar breument la situació dels drets lingüístics als seus territoris i van explicar, més concretament, com hi està regulat el dret d’opció lingüística. Tot seguit, a la taula rodona, es va valorar i debatre la situació del dret d’opció lingüística de la ciutadania a Catalunya i les seves limitacions.

Com s’ofereixen els drets d’opció lingüística a Gal·les, Letònia i Brussel·les?

Els territoris de Gal·les, Letònia i Brussel·les comparteixen el fet que el dret d’opció lingüística està garantit pel seu respectiu marc legal —igual que a Catalunya—, però difereixen en el grau de protecció que li atribueixen. La posada en pràctica del dret d’opció lingüística, per tant, també difereix d’un territori a un altre, tot i que no sempre és proporcional al seu grau de protecció.

Intervenció de Gwion Lewis, advocat Queen’s Counsel (Gal·les)

Gwion Lewis, gal·lès de naixement, exerceix com a advocat, està especialitzat en dret públic i ha rebut la distinció honorífica de Queen’s Counsel. És un ferm defensor de l’ús del gal·lès a l’Administració de justícia i ha sigut el primer advocat que ha fet tot un judici en gal·lès en les altes instàncies britàniques. El 2008 va publicar el llibre Hawl i’r Gymraeg’, una obra pionera en el seu àmbit que analitza els drets lingüístics dels gal·lesos i situa el gal·lès en un context europeu i internacional.

Segons Lewis, el marc legal britànic preserva el dret de poder adreçar-se a un jutjat (per escrit o oralment) tant en anglès com en gal·lès i, és més, es tracta d’un dret ben consolidat i no qüestionat per les autoritats judicials. Les oficines judicials estan obligades a proporcionar serveis d’interpretació a totes les persones que vulguin expressar-se en un judici en una llengua com el gal·lès i ho fan sense posar-hi cap trava. Cal remarcar que, si bé no existeix el requisit per als jutges de tenir coneixements de gal·lès per exercir a Gal·les, les autoritats judicials són sensibles al tema. En aquest sentit, escau remarcar la directiu següent emesa per la seva escola judicial: “El dret a utilitzar el gal·lès no s’ha de considerar una concessió, ni una molèstia, ni tampoc ha de generar cap tipus de favoritisme, ni aquest tipus d’impressions s’han de transmetre als intervinents. Hi poden haver raons lingüístiques subtils, invisibles als ulls d’un anglòfon monolingüe, que condueixen a una persona, encara que sigui bilingüe, a sentir-se més còmode expressant-se en gal·lès en un judici. No s’ha d’interpretar que un bilingüe que opti pel gal·lès vulgui ser problemàtic, sigui deliberadament obtús o ho faci amb intencions polítiques”.

No obstant això, Gal·les se situa en la mateixa línia que Catalunya pel que fa, d’una banda, a les inèrcies dels professionals del món del dret: és habitual que advocats gal·lesos optin per adreçar-se en anglès als jutjats argüint raons de conveniència. I de l’altra, pel que fa a la tradició a opositar per a jutge: a Gal·les hi ha poca tradició a opositar per a jutge, amb la qual cosa són pocs els jutges que dominen el gal·lès. En aquests dos sentits, Lewis reconeix que hi ha un llarg camí per recórrer.

Intervenció d’Ina Druviete, sociolingüista (Letònia)

Ina Druviete, experta sociolingüista, té com a línies de recerca la llengua letona, la política lingüística i la situació sociolingüística a Letònia. Ha exercit càrrecs polítics, ha sigut membre d’associacions i comissions de l’àmbit lingüístic i de consells de redacció de revistes científiques. Actualment és vicerectora d’Humanitats i Ciències de l’Educació a la Universitat de Letònia.

Druviete va descriure la solidesa del marc legal letó en matèria de drets lingüístics i va explicar que el letó és l’única llengua oficial de Letònia, que la Constitució dona a la llengua un tractament preferent, que els jutges i jutgesses han de saber letó per exercir i que múltiples lleis de diverses branques del dret preserven els drets lingüístics de les persones de parla letona i de tota la ciutadania.

Els usos lingüístics de l’Administració de justícia, però, no responen de forma proporcional a la protecció jurídica que rep el letó. La realitat sociolingüística de l’Administració de justícia està caracteritzada per una presència notable de parlants de rus, la qual cosa fa que a la pràctica el letó no sigui la llengua de treball principal en l’Administració de justícia i sovint es recorri als serveis d’interpretació. A Letònia el problema no és tan jurídic sinó més aviat d’actitud vers el letó: els parlants de rus, fins i tot funcionaris russòfons, encara que tinguin coneixements de letó, no el volen fer servir.

Intervenció de Judo Frank, advocat (Regió Brussel·les-Capital)

Frank Judo, advocat i professor en l’Institut de Dret Constitucional de la Universitat Catòlica de Lovaina, ha publicat diversos articles en matèria de dret públic i ha sigut membre del Consell Superior de Justícia de Bèlgica del 2016 al 2020. Actualment és president en funcions de l’Associació d’Advocats Neerlandòfons de Bèlgica.

Judo va explicar, centrant-se en la Regió de Brussel·les-Capital, com la legislació belga regula el bilingüisme oficial. Aquesta legislació obliga els tribunals a estar formats per jutges neerlandòfons i alhora jutges francòfons, i també estableix el dret d’opció lingüística de les parts a expressar-se tant francès com neerlandès. A diferència de Catalunya, a Brussel·les els serveis d’interpretació en els judicis entre les llengües oficials són molt habituals, i els problemes en la garantia dels drets lingüístics no es troben tant a l’àmbit judicial, sinó més aviat a l’àmbit administratiu.

 

 

Taula rodona: Com s’ofereixen els drets d’opció lingüística a Catalunya?

La taula rodona, moderada per la periodista Sònia Duñach, va ser l’espai on es va exposar com està la situació del dret d’opció lingüística a Catalunya i es va debatre com pal·liar les seves limitacions. Hi van participar representants dels diferents sectors jurídics: el notari José María Estropá, la registradora de la Propietat Nativitat Mota i Papasseit, la magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona Carme Guil, l’advocada Olga Arderiu i el magistrat de la Sala Social del TSJC Joan Agustí Maragall. Tot seguit sintetitzem les principals aportacions.

José María Estropá

El notari José María Estropá va explicar que en l’àmbit notarial es garanteix plenament el dret d’opció lingüística a l’usuari tant en l’atenció oral com en la redacció de documents. El marc legal obliga el notari que vulgui exercir a Catalunya a acreditar coneixements de català o bé a contractar personal que pugui atendre en català, i l’oficina notarial està obligada a informar del dret d’opció lingüística. Segons Estropá, a més, el Col·legi de Notaris de Catalunya està compromès a adoptar mesures per garantir el dret d’opció lingüística als usuaris. Tanmateix, els usos de la llengua catalana registrats són baixos tal com constata un estudi recent efectuat per Plataforma per la Llengua (només un 24% dels documents es redacten en català).

Segons el notari, les causes que condueixen a aquesta situació són les següents: els usuaris no tenen coneixement del seu dret d’opció lingüística; la llengua dels documents notarials sovint depèn de la llengua en què estan escrits altres documents; la presència d’estrangers com a usuaris de les notaries, i la tendència de les entitats financeres —que justament són clients molt habituals de les notaries— de demanar sempre la redacció dels documents en castellà.

Nativitat Mota i Papasseit

La registradora de la propietat Nativitat Mota i Papasseit va exposar la situació d’usos lingüístics actual de l’àmbit registral. Semblantment a l’àmbit notarial, els registradors, per a accedir al càrrec, també han d’acreditar coneixements de català o bé que el registre disposa de personal competent en aquesta llengua. Ara bé, a diferència dels notaris, el Col·legi de Registradors, en ser una institució estatal, té com a llengua de treball i vehicular el castellà i tots els procediments interns es fan en castellà.

Segons Mota, les causes que condueixen a un ús elevat del castellà en aquest àmbit són: i) la percepció del ciutadà que el registrador de la propietat és Administració estatal i, per tant, cal adreçar-s’hi en castellà; i ii) que totes les consultes que es fan telemàticament —les quals són cada vegada més freqüents— es fan en castellà, atès que la interfície només està disponible en castellà i no informa del dret d’opció lingüística. En el debat posterior, Mota apunta com a solució que per llei s’obligui a disposar d’aquestes plataformes de tramitació tant en català com en castellà.

Carme Guil

La magistrada Carme Guil retrata un àmbit de la judicatura molt castellanitzat a Barcelona, mentre que apunta a determinats usos del català en jutjats d’altres poblacions (Vic, Manresa, Arenys, Girona). Com a magistrada titular d’un òrgan judicial va redactar per defecte en català les sentències, però ara que pertany a un òrgan col·legial, l’Audiència Provincial, les resolucions es fan sempre en castellà. Així mateix, va posar en evidència que l’ús escàs del català no només es registra en els jutges, sinó també en advocats joves catalanoparlants i en fiscals.

Guil va valorar les mesures adoptades fa uns anys per promoure el català en la judicatura (el reconeixement del nivell B de català com a mèrit i l’incentiu econòmic per redactar sentències en català) i va concloure que cap de les mesures ha donat resultats palpables avui dia. Va proposar com a millora que en comptes d’haver d’acreditar el nivell B de català, la qual cosa és un pur tràmit administratiu, s’hagi d’acreditar l’ús efectiu del català en la redacció de resolucions.

 

Olga Arderiu

L’advocada Olga Arderiu va voler compartir amb l’audiència la seva experiència en relació amb l’ús del català als jutjats. En els seus 23 anys d’exercici en dret penal, manifesta que l’ús del català és molt escàs i que no ha avançat. A l’inici de la seva trajectòria es va trobar un jutge que la va advertir específicament que si parlés en castellà afavoriria els interessos dels seus clients. Una experiència que, segons el magistrat Joan Agustí, avui dia seria difícil de repetir-se.

A l’hora de justificar l’ús escàs del català en l’àmbit penal, Arderiu apunta a les causes següents: la freqüència de trobar-se amb peticions com “En castellano, por favor, es que el fiscal no lo entiende”; la probabilitat que la causa acabi a tribunals de Madrid, a pesar que la legislació estipula la traducció d’ofici dels documents; la manca d’informació sobre els drets d’opció lingüística que tenen les parts o els testimonis catalanoparlants —una informació que, per contra, sí que es proporciona als estrangers—, i el fet que els intèrprets judicials de llengües estrangeres no tenen la llengua catalana en la seva combinació de llengües de treball i només poden interpretar cap al castellà.

Les solucions que proposa l’advocada impliquen obligar el funcionariat judicial d’almenys entendre el català; animar els advocats a fer l’esforç de traduir els seus formularis jurídics al català; aconseguir sensibilitzar les autoritats i els espanyols vers la riquesa lingüística d’Espanya, una riquesa que, segons la Constitució, ha de ser d’especial protecció; i establir com a requisit per als intèrprets de judicis acreditar com a llengües de treball les dues llengües oficials de Catalunya.

 

Joan Agustí Maragall

El magistrat Joan Agustí Maragall va fer referència a l’ús del català en els jutjats socials i la Sala Social del TSJC i va posar èmfasi en el descens accentuat del català que ha patit aquest àmbit. Les causes, a parer seu, són generacionals, ja que bona part dels jutges sensibles al català s’han jubilat i no hi ha hagut relleu. També va fer referència a la influència que té la llengua de formació en la pràctica professional, atès que el fet que el castellà sigui la llengua vehicular en la formació que reben els jutges fa que aquests professionals se sentin més còmodes redactant en castellà.

Maragall va dedicar bona part de la intervenció a valorar una sèrie de solucions que es podrien adoptar per fomentar el català a la justícia: en primer lloc, reformar la normativa; en segon lloc, publicar les sentències bilingües; en tercer lloc, aconseguir que l’Administració estatal assumeixi la pluralitat lingüística de l’Estat; en quart lloc, aparcar la por reverencial i promoure una actitud més militant que no abdiqui davant de determinades situacions; i en últim lloc, fer una crida al Govern a ser més militant i bel·ligerant i adoptar més mesures d’acció positiva (encara que formalment puguin semblar desigualtats). Amb relació a aquest últim punt, el magistrat va valorar molt positivament, a diferència de Carme Guil, els incentius econòmics que van rebre els jutges per dictar les sentències en català, atès que, almenys en l’àmbit dels jutjats socials, va ser una mesura que va fer trencar esquemes i va aconseguir que la majoria dels jutges fessin les sentències en català.

En el debat posterior a les intervencions, es van contestar les preguntes de la moderadora i dels assistents. De les contribucions cal destacar l’èmfasi que van posar els ponents a constatar que l’Estat no té assumit el plurilingüisme que el caracteritza i que aconseguir això seria clau per a millorar la sensibilitat vers les llengües; la resistència al canvi que caracteritza l’Administració de justícia, en concret, la judicatura, no només en l’assumpció de nous usos lingüístics, sinó també noves plataformes tecnològiques, i la proposta d’obligar els jutges a informar dels drets d’opció lingüística a les parts abans de començar un judici, una pràctica que, a parer d’Arderiu, contribuiria a fer perdre la por.

 

Conclusions

El dret d’opció lingüística dels ciutadans de Catalunya en l’àmbit de la justícia no està suficientment protegit. Malgrat que el marc actual legislatiu actual estipula aquest dret mitjançant l’article 231 de la Llei del poder judicial, no es garanteixen els recursos necessaris per fer-lo efectiu. Així doncs, el marc legal actual és clarament insuficient a l’hora de fer garantir el dret que ens ocupa. Algunes de les causes que condueixen a aquesta situació són:

  • El perfil sociolingüístic de l’Administració justícia, clarament castellanitzat i castellanitzant.
  • La manca de normes que obliguin els jutges i altres agents que intervenen en l’àmbit jurídic a saber el català.

La mirada internacional que ha precedit la taula rodona permet arribar a les conclusions següents:

  • El cas de Gal·les demostra que, d’una banda, una actitud positiva de les autoritats judicials afavoreix l’ús de les llengües minoritàries en les altes instàncies, ja que el dret a utilitzar el gal·lès no està qüestionat. I de l’altra, que optar per la llengua majoritària per raons de conveniència també constitueix una raó més per aparcar la llengua minoritzada.
  • El cas de Letònia demostra que aconseguir una actitud proactiva vers la llengua és molt més important que disposar d’un marc legal sòlid, perquè justament a Letònia els jutges i funcionaris tenen el requisit de saber letó per exercir, però com que els funcionaris no mostren una actitud positiva, els usos lingüístics del rus continuen essent majoritaris.
  • El cas de Brussel·les deixa palès que obligar els jutjats a estar formats per jutges neerlandòfons i jutges francòfons és una via eficaç per garantir el dret d’opció lingüística dels ciutadans.

Així mateix, la jornada va resultar ser un espai de trobada útil per reflexionar sobre la situació del dret d’opció lingüística a la justícia, així ho va demostrar el conjunt de solucions proposades pels ponents. Proposem classificar les mesures segons si afecten el marc legal o les actituds. Com a mesures que afecten el marc legal:

  1. Incloure a la taula de diàleg amb l’Estat l’obligatorietat que els jutges i funcionaris destinats a Catalunya hagin d’acreditar el coneixement del català; i si això no fos possible, obligar els jutges i fiscals i tot el funcionariat judicial a, com a mínim, entendre el català.
  2. Obligar els jutges a informar dels drets d’opció lingüística als catalanoparlants abans de començar un judici.
  3. Que els intèrprets de judicis tinguin com a requisit poder acreditar capacitat per traduir cap a les dues llengües oficials, per tal de garantir el dret d’opció lingüística.
  4. Establir, per llei, l’obligatorietat d’oferir tant en català com en castellà les plataformes de tramitació de consultes i documents registrals.
  5. Publicar les sentències en format bilingüe, tal com es fa al País Basc.
  6. Que per aconseguir mèrits i reconeixement, el jutge no hagi d’acreditar el nivell B de català, sinó que hagi d’acreditar l’ús del català en resolucions judicials.

Com a mesures que afecten les actituds:

  1. Que el Govern autonòmic sigui més militant i bel·ligerant i adopti més mesures d’acció positiva.
  2. Aconseguir que l’Estat esdevingui sensible a la seva pluralitat lingüística i la riquesa cultural que predica en l’article 3 de la Constitució.
  3. Fomentar que els advocats tradueixin els seus formularis en català per poder exercir en aquesta llengua.
  4. Trencar la resistència al canvi que caracteritza el cos de jutges espanyol.
  5. Aparcar la por reverencial i promoure una actitud més militant que no abdiqui davant de determinades situacions.

D’altra banda, també es va arribar a la conclusió que la percepció de les mesures de foment del català pot variar fins i tot dins un mateix àmbit: Guil, magistrada de l’àmbit penal, no va valorar la mesura dels incentius econòmics als jutges com una mesura efectiva; en canvi, Agustí Maragall, magistrat de la jurisdicció social, va opinar que la mesura va servir per trencar molts esquemes i va aconseguir que la majoria dels jutges de l’àmbit social redactessin les sentències en castellà.

Per acabar, a la jornada es va constatar que estem en una situació estancada. Fa anys que el sector demana reformes normatives que permetin establir el requisit d’acreditar coneixements de català per exercir de jutge. A pesar d’aquest estancament, cal ser perseverants en la militància.

 

Enregistrament de la jornada: