Inici / Àrees de treball / Servei Lingüístic / Premis i jornades / V Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (2014)

V Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia (2014)

Urenya_aquarel·la_def

La V Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia va tenir lloc al Cercle Sport de Figueres el 28 de novembre de 2014. Va estar inaugurada pel president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié; el president de l’Audiència Provincial de Girona, Fernando Lacaba; la secretària de Relacions amb l’Administració de Justícia, Mª Josep Feliu, el degà del Col·legi d’Advocats de Figueres, Joan Ramon Puig, i el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Figueres, Manel Toro.

Consulteu el programa en pdf.

 

 

Vídeo de la jornada

 

Resum de la jornada

FOTO2

El primer que va intervenir va ser Guillermo Ormazábal, catedràtic de dret processal de la Universitat de Girona, que va pronunciar la conferència “De l’aula a la sala de vistes. Les facultats de dret i la llengua catalana”. Ormazábal afirma que “els hàbits lingüístics que adopta un estudiant de dret marquen el desplegament de la professió”, i per aquest motiu la facultat de dret presta molta atenció a les llengües de docència: “cal aconseguir un equilibri, que és complicat, però que s’ha d’atendre”.

Segons el catedràtic, aquesta complexitat ve donada per diversos factors. En primer lloc, l’oferta de formació en dret en llengua catalana es veu afectada per la necessitat de la facultat d’atreure estudiants, i no només estudiants Erasmus sinó també estudiants procedents de Llatinoamèrica que venen a Girona a estudiar el màster de l’advocacia. El mateix ponent està a favor que hi hagi al voltant d’un 70% de les classes en català (en la realitat, les classes en català es troben al voltant d’un 65%), mentre s’ofereixi un circuit alternatiu en llengua castellana que satisfaci altres demandes.

En segon lloc, l’oferta de formació en dret en llengua catalana també es veu limitada pel mateix professor que imparteix l’assignatura. Cada vegada hi ha més professors visitants estrangers i la política de contractació de professorat té com a objectiu buscar el millor professional, independentment de la seva procedència i de la llengua que parli.

En tercer lloc, Ormazábal fa al·lusió a l’estil de solemnitat que alguns professionals troben en el castellà jurídic com un factor que fa decantar la balança cap a l’ús d’aquesta llengua. Diu que expressions com “como mejor proceda en derecho” i el “suplico” transmeten un estil discursiu que agrada a alguns professionals del dret, els quals si s’expressessin en català no el sabrien produir.

Per acabar, també fa esment de la poca viabilitat econòmica que suposa per a les editorials jurídiques publicar en català, motiu pel qual la majoria de les publicacions són en castellà; i deixa en evidència la poca tradició que hi ha a Catalunya de professions com jutges i fiscals i convida al Govern a prendre mesures per incentivar aquest tipus de professions des de la universitat mateix.

En la segona intervenció, Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, va aportar dades estadístiques recents que fan palès, una vegada més, l’escàs ús del català a la justícia: es redacten en català el 3-4% dels escrits inicials de les parts (a Catalunya, hi ha 20.000 advocats), el 12,4% de les sentències (a Catalunya, hi ha 700 jutges), el 17,8% dels documents registrals (a Catalunya, hi ha 200 registradors) i el 9,4% dels documents notarials (a Catalunya, hi ha 440 notaries).

Segons la directora, la llengua en què s’aprèn una disciplina és clau per després exercir professionalment en aquella llengua: “la terminologia i el coneixement especialitzat van de la mà, i en aquest sentit els professors de la universitat tenen la clau per transmetre aquests coneixements”.

Franquesa va presentar la campanya “En català, també és de llei”, que té com a objectiu informar que es pot utilitzar el català al món de la justícia sense discriminacions ni retards, així com animar la societat civil i els professionals del dret a utilitzar la llengua catalana als jutjats, registres i notaries amb total garantia i legal. La campanya, a més, difon recursos per al professional que vol treballar en català (com ara, l’Optimot, el Delicious i cursos d’autoaprenentatge com el parla.cat) i contribueix a fer més visible l’Oficina de Garanties Lingüístiques com a vehicle per gestionar dubtes i queixes en relació amb el català a la justícia. Fes clic sobre el baner de la campanya i accedeix a tots els materials i vídeos.

banner(728x90)(40k)

Resum de la taula rodona “L’ensenyament universitari condiciona la inèrcia lingüística en l’exercici de l’advocacia?”

Taula rodona V Jornada sobre l’Ús del Català a la JustíciaJaume Torrent, degà emèrit del Col·legi d’Advocats de Figueres, va ser el responsable de moderar la taula rodona “L’ensenyament universitari condiciona la inèrcia lingüística en l’exercici de l’advocacia?”, en què van participar Sílvia Ventura, magistrada del Jutjat 40 de Barcelona; Francesc Badia, degà del Col·legi d’Advocats d’Andorra; Eva Pons, professora de dret constitucional a la UB; i Eduard Sagarra i Magda Oranich, tots dos advocats exercents.

A la taula rodona van sorgir moltes idees, entre les quals destaquem les següents: Francesc Badia va explicar la situació a Andorra, on molts advocats han estudiat fora de les seves fronteres en castellà o francès i exerceixen en català amb tota normalitat, i on els jutges que han vingut de fora han après el català sense posar-hi entrebancs. Magda Oranich va posar l’èmfasi en què l’ús del català a la justícia és una qüestió de voluntat. Des del punt de vista de la magistrada Sílvia Ventura, és cert que hi ha el dret de treballar en català, però aquest no s’ha assumit, en vista dels pocs escrits que els advocats li presenten en català i dels comentaris crítics que ha rebut la seva oficina judicial per treballar completament en català. Eva Pons va posar en relleu la difícil situació en què les facultats de dret es troben a Catalunya, perquè en comptes de fer com a altres països on cada universitat segueix una única línia i amb una única llengua, les universitats d’aquí han d’aconseguir que els alumnes siguin competents en català, castellà i anglès. L’advocat Eduard Sagarra va posar èmfasi en la importància de les institucions europees i el dret europeu, i va aconsellar encaridament que ens esforcéssim per  conèixer la normativa europea i la invoquéssim sempre, atès que és la clau per poder defensar els nostres drets lingüístics.

La jornada es va cloure amb les conclusions expressades de la mà de Josep Canício, president de la Comissió de Llengua del CICAC i degà del Col·legi d’Advocats i Advocades de Tortosa. Canício va destacar que persisteix tant l’efecte espill com la inèrcia, difícil de vèncer, de parlar castellà a la sala de vistes. A més, va recalcar que la llengua de docència influeix però no és decisiva per poder exercir en una llengua o altra, i que un dels motius pels quals a Andorra la  llengua de la justícia és el català és perquè és una llengua d’estat.

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca