Inici / Àrees de treball / Servei Lingüístic / Premis i jornades / IV Jornada sobre l’ús del català a la justícia (2013)

IV Jornada sobre l’ús del català a la justícia (2013)

jornadaData: 25 d’octubre de 2013

Lloc: Sala Auditori Marià Abadal, Edifici El Sucre (Vic)

Jornada gratuïta

La Comissió de Llengua del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, en compliment de les línies d’actuació establertes en el Pla de Treball signat amb la Generalitat de Catalunya, organitza la IV Jornada sobre l’ús del català a la justícia, amb l’objectiu de fer reflexionar l’advocacia sobre les mesures per impulsar el català en l’àmbit de la justícia.

La trobada es divideix en dues parts: d’una banda, s’ha programat la conferència ‘La Carta europea, 10 anys després’, en què dos experts valoraran l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries durant els últims deu anys a l’Estat espanyol. I de l’altra, s’ha organitzat la taula rodona ‘El català: requisit o mèrit’, en què es busca debatre de manera àgil i dinàmica la consideració de mèrit o requisit del coneixement de la llengua pròpia així com el del Dret català per exercir a Catalunya. Si voleu tenir més informació relativa a la Carta europea, la trobareu dins l’apartat de Dret Lingüístic del nostre web (www.cicac.cat/sl).

 

 

Resum i conclusions de la Jornada:

El passat 25 d’octubre la Comissió de Llengua del Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya (CICAC) va celebrar la IV Jornada sobre l’ús del català a la justícia a Vic, amb l’objectiu de fer reflexionar l’advocacia sobre les mesures per promoure l’ús del català en l’àmbit judicial. Tot i coincidint amb el Dia de la Justícia, l’assistència va ser elevada i s’hi van poder veure molts professionals procedents tant del món jurídic i administratiu com de l’àmbit lingüístic.

Germà Gordó va inaugurar l’acte juntament amb el president del CICAC, Miquel Sàmper, i la primera tinent d’alcade de Vic, Anna Erra. El conseller de justícia va pronunciar un discurs en defensa de l’ús del català i en què encoratjava a tothom a utilitzar-lo; si bé va matisar que “la situació del català a la justícia no es resoldrà fins que hi hagi un Estat propi”.

La trobada va girar al voltant de dos eixos: d’una banda, la implantació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries al cap de 10 anys de la seva aprovació; i de l’altra, la consideració de mèrit o requisit el coneixement de la llengua catalana per part dels funcionaris judicials.

 

La Carta europea, 10 anys després

Alberto Basaguren i Emry Lewis, advocats amb experiència com a membres del Comitè d’Experts del Consell d’Europa, el qual supervisa l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, van exposar l’encaix de la Carta en l’ordenament jurídic espanyol i la situació de la llengua gal·lesa en l’àmbit de la justícia, respectivament.

Basaguren, advocat procedent del País Basc i catedràtic en Dret Constitucional, va deixar clar que Espanya va assumir el compromís més exigent en relació amb les llengües regionals, però va especificar que el govern que la va aprovar l’any 1992 i el que va ratificar l’any 2001 eren diferents. Segons Basaguren, “el Reglament de la carrera judicial no aborda correctament la garantia de fer el procés judicial en una de les llengües oficials que no sigui el castellà”, un buit legal davant el qual les institucions jurídiques fan els ulls grossos. Així mateix, va parlar dels jutges que acrediten coneixements de català i va deixar en evidència que es desconeix a on estan destinats. L’advocat basc també va fer esment del conflictiu article 231 de la LOPJ, el qual no s’adiu al que estipula Carta europea, i va concloure que el compliment formal de la Carta en la pràctica resulta insuficient.

Lewis, advocat procedent de Gal·les, va parlar sobre la situació del gal·lès a l’àmbit de la justícia, la qual, tot i tractant-se d’una llengua regional, no té res a veure amb la situació del català. El nombre de parlants de gal·lès només és de 600.000 persones, i en comparació amb altres zones com Escòcia o el Nord d’Irlanda “a Gal·les es produeix la paradoxa que és una de les regions més integrades al Regne Unit des del punt de vista judicial i legislatiu, però és la que registra un ús més elevat de gal·lès”.

A l’advocat gal·lès el va sobtar el fet que, malgrat el gran nombre de catalanoparlants (segons l’Informe de Política Lingüística del 2011, més de 6 milions de persones saben parlar català),  la presència de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia és mínima. Els factors que incideixen en l’ús del català i el gal·lès són ben diferents com també ho són els contextos sociopolítics i sociolingüístics: “Els jutges que parlen gal·lès volen parlar aquesta llengua en comptes de l’anglès”, i és que, segons Lewis, l’àmbit de la justícia és l’àmbit públic on el gal·lès ha progressat més, entre altres raons, perquè ha rebut el suport dels jutges, els quals molts l’han volgut utilitzar i implantar en la seva oficina judicial.

 

Taula rodona: el català, mèrit o requisit?

El periodista Francesc Cruanyes va ser el responsable de moderar una taula rodona formada per representants de la Generalitat de Catalunya, de la judicatura i del món de la política i l’advocacia. La pregunta “el català, mèrit o requisit?” va tenir una resposta unànime en acordar tots que el coneixement del català ha de ser un requisit per als funcionaris judicials. No obstant això, cada participant hi va afegir el seu punt de vista i va compartir la seva experiència, la qual cosa va fer de la taula rodona un debat molt enriquidor.

La representant de la Generalitat, Teresa Andreu i Massana va voler denunciar el fet que l’ús que els operadors jurídics fan del català és excepcional i va deixar en evidència la contradicció que hi ha a l’hora de contractar funcionaris públics: als funcionaris públics d’un ajuntament se’l exigeix el coneixement del català; mentre que en l’Administració de justícia, aquest requisit no hi és.

Des del món polític, el diputat d’Esquerra, Marc Sanglas, va relacionar directament el fracàs en l’ús del català amb la falta de voluntat política del govern espanyol. D’altra banda, Santi Pons, representant de l’advocacia en la taula rodona, es planyia de com pot un anar a convèncer una persona (el jutge) que no l’entén i que no te l’obligació d’entredre’l, i és que segons les paraules de l’advocat “si el jutge diu que no entén el català, a l’advocat no li queda més remei que canviar d’idioma”.

Finalment, el magistrat jutge degà dels Jutjats de Vic, José Luis Gómez Arbona, va explicar que tot i que la seva llengua materna és el castellà, la llengua de treball de la seva oficina judicial és el català per ser aquesta llengua la d’ús habitual entre els vigatans. Aposta perquè el català sigui un requisit i matisa que no és una llengua difícil d’entendre. Goméz no va desaprofitar l’oportunitat per denunciar la falta de mitjans que hi ha en l’Administració de justícia per atendre les sol·licituds per tramitar el procediment en dos idiomes i les peticions d’interpretació i traducció.

 

Conclusions de la jornada

En darrer terme, el degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Antoni Molas, i  el president de la Comissió de Llengua del CICAC i degà del Col·legi d’Advocats de Tortosa, Josep Canício, van cloure la jornada amb satisfacció per l’assistència registrada i van exposar les conclusions de la trobada:

  • El compliment formal de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a la pràctica resulta insuficient.
  • L’ordenament jurídic espanyol no s’ha esmenta per poder encabir les regulacions de la Carta i les institucions jurídiques més importants eludeixen el problema.
  • El català ha de ser un requisit i no un mèrit
  • No a la tramitació dels procediments en dues llengües: si una part, per mitjà d’altressí, demana que el procediment es tramiti en català, cal fer-ho directament i únicament en aquesta llengua, si l’altra part no expressa el contrari.
  • El recurs als serveis de traducció i interpretació judicials no han de ser la solució al poc ús del català a la justícia.
  • Els operadors jurídics catalanoparlants han d’utilitzar la seva llengua a la feina.
  • Cal dotar de més mitjans humans i materials les oficines judicials perquè puguin fer front a les sol·licituds de procediments en català.
  • L’ús del català ha de ser un signe de normalitat i no d’excepcionalitat en l’àmbit de la justícia.

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca