Inici / Àrees de treball / Servei Lingüístic / Premis i jornades / III Jornada sobre l’ús del català a la justícia: estem preparats per treballar en català? (2012)

III Jornada sobre l’ús del català a la justícia: estem preparats per treballar en català? (2012)

2012_1025aa_387904Data: 26 d’octubre de 2012

Lloc: Aula Magna de la Facultat de Dret de la UB

Jornada gratuïta

Consulteu el programa

El Consell de l’Advocacia Catalana, l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua i la Facultat de Dret de la UB celebren conjuntament la Jornada sobre l’ús del català a la Justícia. Els objectius són sumar esforços entre les tres institucions per compartir sinèrgies, abaratir els costos, arribar a més companys i companyes d’altres col·lectius de l’àmbit jurídic i compartir les experiències de la vida professional amb els alumnes de la Facultat, futurs operadors jurídics.

 

Conclusions de la jornada:

Entenem que en aquesta jornada, en comparació amb d’altres d’anteriors,  s’ha posat l’accent en la figura del jutge com a agent jurídic clau en la millora de la situació del català jurídic.

Les declaracions de Santiago Vidal van ser molt contundents i molt clares: “si el jutge treballa en català, el personal de l’Administració de justícia també ho fa”. Vidal també va fer dues recomanacions: d’una banda, seria bo que els jutges quan pronunciessin la presentació del judici també exposessin el del dret d’opció lingüística de què gaudeixen els possibles testimonis o parts del procediment; i de l’altra, també seria recomanable que els advocats, en redactar les demandes, afegissin una observació lingüística.

Enllaçant amb el que va dir l’expresident de la Sala Segona de Dret Civil del Tribunal Federal Suís, Sr. Niccolò Raselli, sobre el sistema jurídic suís, on és una obvietat que qualsevol jutge a Suïssa ha de conèixer la llengua del Cantó on exerceix la seva funció, Vidal va afegir que si canviés el sistema de nomenaments de jutges i s’imités el de Suïssa, hi haurien més jutges catalanoparlants a Catalunya.

L’advocat Salellas també va referir un seguit de problemàtiques habituals davant els Jutjats que dificulten l’ús de la llengua catalana; malgrat tot, aquestes incidències són residuals, en algun cas, anecdòtiques, i  es poden solucionar bé fent ús dels escrits inicials de l’altressí en què se sol·licita la tramitació del procediment en llengua catalana, bé interposant recurs contra resolucions no ajustades a dret. Els advocats i advocades no hem de tenir por, en cap cas, per expressar-nos en català davant els jutjats.

Jou va posar de manifest que, dins l’àmbit notarial, les situacions que trencaven amb la normalitat de l’ús de la llengua catalana sorgien a la primera destinació del notari (no originari de Catalunya) al territori català. Malgrat això, les eines disponibles per facilitar el treball en català permeten que la integració es pugui fer ràpida i que els drets d’opció lingüística del ciutadà es respectin.

Nieva, des del sector acadèmic, també va ressaltar la importància que té el sector judicial a l’hora de fer decantar la balança de l’ús del català a la justícia cap a una banda o altra. Segons ell, el fet que hi hagi poca vocació dels juristes catalans a ser jutges és un entrebanc que es podria solucionar per mitjà de la creació d’una Escola Judicial Catalana i per mitjà d’una campanya per part del Govern amb l’objectiu de fomentar la professió.

Finalment, les declaracions de Guillem Ramírez i Max Turull van posar en evidència el món acadèmic i ens van fer adonar que les universitats també tenen un paper molt important en les estadístiques d’ús del català jurídic. Després de sentir que “la interiorització del castellà en un jurista nascut a Catalunya comença a la Facultat” (G. Ramírez) i que “només un 6% dels manuals de Dret que els estudiants utilitzen o els recomanen són en català” (M. Turull), fa que potser s’hagi de replantejar alguna qüestió interna de funcionament de les Facultats de Dret i que el Govern prengui noves mesures per fomentar l’ús del català jurídic durant la mateixa carrera de Dret.

A tall de resum, les conclusions que es poden extreure de la jornada són:

  • La figura del jutge és clau per fer augmentar l’ús del català jurídic. I, fins i tot, podríem dir que la figura del jutge és més influent que la de l’advocat.
  • Modificar el sistema de nomenament dels jutges i establir que cada comunitat autònoma designés els seus seria una mesura que aniria a favor de l’ús del català.
  • El Govern hauria de fer campanyes per fomentar la professió dels jutges
  • Les facultats haurien d’augmentar el nombre de classes que es fan en català en el Grau de Dret.
  • Les facultats de Dret haurien de sensibilitzar l’estudiant pel que fa a l’ús del català a la justícia.
  • El Govern hauria d’impulsar les traduccions de manuals de Dret
  • L’advocacia ha d’exercir en català i trencar amb els hàbits i amb la inèrcia que suposa treballar en castellà.
  • Hem aconseguit arribar en un moment en què treballar en català a l’àmbit jurídic no és un acte d’heroisme, sinó de normalitat.

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca