El món jurídic clama per una renovació ètica, humanista i digital del dret per recuperar la confiança ciutadana

La confiança en el dret i la justícia, greument erosionada en els darrers anys, només es podrà recuperar mitjançant un esforç col·lectiu que combini una nova cultura jurídica basada en valors ètics i humanistes amb una regulació intel·ligent i democràtica de la tecnologia. Aquesta és la principal conclusió de la jornada “Renovar la confiança en el dret”, celebrada al CCCB i impulsada pel Consell de l’Advocacia Catalana i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. L’acte va reunir una trentena d’experts i representants institucionals del món jurídic, acadèmic i comunicatiu.

Durant la jornada es va coincidir en què la renovació de la confiança en el dret no és només possible, sinó imprescindible. Davant un món accelerat per la tecnologia i tensat per la desinformació, es va apostar per recuperar el sentit profund del dret com a garant de l’interès general, com a espai de protecció i com a eina al servei de les persones.

Per això, es va insistir en la idea de repensar la funció del dret des de l’ètica, l’exemplaritat i el compromís social; cal dotar els professionals jurídics de formació crítica i recursos; i cal construir marcs normatius que posin límits als riscos digitals sense renunciar a les oportunitats. En la majoria d’intervencions es va coincidir en què només així es podrà reforçar la legitimitat de les institucions i fer del dret un veritable pilar de convivència, equitat i democràcia.

Diagnosi compartida

La jornada es va obrir amb una diagnosi compartida de l’estat de la confiança ciutadana en la justícia i el dret. Hi van intervenir el president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Joan Martínez i el president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, Francesc Tusquets. Tots tres van coincidir en la necessitat de recuperar la funció cohesionadora del dret com a garant de la convivència i l’interès comú.

El president Illa va destacar el compromís del Govern per invertir en la millora del sistema judicial mentre que tots tres van subratllar la importància d’obrir espais de diàleg entre operadors jurídics i altres disciplines com el periodisme o la filosofia per trencar les barreres que separen el dret de la ciutadania.

Pedagogia i exemplaritat

Per la seva banda, el filòsof i president del Consell de l’Educació de Catalunya, Juan Manuel del Pozo, va oferir una ponència marc en què va traçar una genealogia del concepte de confiança des de la filosofia clàssica fins avui. Segons Del Pozo, la desconfiança actual només es pot revertir amb pedagogia i exemplaritat, i la “ingenuïtat ben entesa” pot ser un motor de canvi positiu. “Com més proper és el dret al poder, menys confiança genera”, va advertir, tot reclamant un dret al servei de les persones i no del poder.

El professor va recordar que la confiança és la pedra angular de la convivència i que els operadors jurídics són un servei essencial per a la democràcia. En la seva intervenció, va reivindicar també el concepte de bona fe com a fonament de la justícia i va defensar que cal recuperar la dimensió ètica del dret per fer-lo comprensible, proper i útil.

El futur de les professions jurídiques

La primera taula rodona, dedicada al futur de les professions jurídiques i el seu impacte social, va posar en relleu la necessitat d’una reforma integral del sistema que inclogui formació, recursos i canvis organitzatius. Hi van intervenir representants de l’àmbit universitari, judicial i de diverses professions jurídiques (advocacia, notariat, fiscalia, procura, graduats socials i advocacia de l’Estat).

Entre les conclusions més destacades:

• La universitat ha de recuperar la seva missió crítica i formadora de ciutadans compromesos, i no només de professionals tècnics.
• Els registradors i notaris van reivindicar el seu paper com a garants de la seguretat jurídica preventiva.
• L’advocacia va ser reconeguda com a pilar essencial per garantir l’estat de dret i els drets de les persones més vulnerables. Es va reclamar finançament per fer efectives les reformes legislatives.
• El Ministeri Fiscal va exposar els reptes del futur model d’instrucció penal i la necessitat de diversificar les seves funcions.
• Des del TSJC es va alertar de la sobrecàrrega judicial i la manca de temps per estudiar a fons els casos, tot reivindicant la qualitat en la presa de decisions i la personalització de la justícia.
• Els procuradors van posar en valor el seu paper de representació processal, tot demanant més reconeixement social.
• Els graduats socials van advertir de la pèrdua de referents jurídics en l’àmbit laboral i de la necessitat de gestionar els conflictes incipients.
• L’advocacia de l’Estat va alertar del creixement exponencial de l’activitat i la necessitat d’especialització, captació de talent i incorporació tecnològica.

En conjunt, es va concloure que “no cal ser ni optimistes ni pessimistes, sinó responsables”, i que cada operador jurídic ha d’actuar amb diligència per preservar l’interès comú.

El dret a l’era digital

La segona part de la jornada es va centrar en els reptes que la intel·ligència artificial i la desinformació representen per al dret i per a la democràcia.

Pel que fa a la IA, es va destacar que:

• Pot generar riscos greus per als drets fonamentals, especialment de les persones vulnerables.
• Pot augmentar el cibercrim i la manipulació de dades.
• No tot el que és tècnicament possible és jurídicament ni èticament admissible: cal un debat social previ.
• No pot substituir mai el judici humà: només pot ser una eina auxiliar.
• El seu ús ha de ser regulat, transparent i sota control democràtic.

Respecte a les fake news, es va assenyalar que:

• La desinformació no és nova, però la IA la fa més perillosa i efectiva.
• Els algoritmes creen bombolles informatives que redueixen el pensament crític.
• Verificar és més difícil que mentir i la veritat costa més de viralitzar.
• Les solucions passen per l’autoregulació, l’alfabetització digital i una legislació adequada.

En conjunt, els ponents van alertar que el sistema comunicatiu actual, combinat amb la tecnologia, pot esdevenir una amenaça real per als fonaments de la democràcia, si no es controla adequadament.

Barcelona, 9 de maig de 2025