Locucions i expressions fixes (I): victòria pírrica i discussió bizantina

Els advocats sovint se serveixen de locucions i expressions fixes amb una càrrega metafòrica per enriquir i acolorir els textos jurídics. Solen ser expressions d’una llarga tradició, conegudes per la societat i que permeten dir en poques paraules una idea sovint complexa. En aquest article parlarem de: victòria pírrica i discussió bizantina.

victòria pírrica

Per entendre aquesta expressió hem de viatjar a l’Epir del segle III aC, la regió nord-oest de l’actual Grècia. Aleshores era una regió independent regnada pel rei Pirros, un militar valent i molt ambiciós que va lluitar en nombroses guerres contra macedonis, cartaginesos i romans. La seva batalla més famosa va ser la que presumptament va lliurar a la Magna Grècia, l’actual sud d’Itàlia, en què va guanyar els romans, però va perdre tants soldats que va retornar al seu país quasi sense exèrcit. Aquest triomf, que li va reportar més danys que beneficis, va donar lloc a l’expressió “victòria pírrica”, una locució que ha perdurat al llarg dels anys i que ja no només s’utilitza en l’àmbit militar, sinó també en l’àmbit polític, econòmic i jurídic. Els advocats l’utilitzen especialment en els contextos judicials per fer referència als triomfs que no comporten cap o pràcticament cap benefici.

 

discussió bizantina

Les discussions bizantines són els debats que mantenien els teòlegs bizantins durant l’Edat Mitjana, els quals duraven hores i hores i tenien com a objectiu cercar resposta a interrogants sobre la relació entre Crist i Déu o la doble naturalesa divina i humana de Jesús. Com que cap dels teòlegs aconseguia aportar proves prou sòlides, no es posaven mai d’acord i les discussions s’eternitzaven durant anys. Fins i tot algunes llegendes expliquen que quan els turcs otomans van envair Constantinoble i van irrompre en el gran palau imperial, es van trobar els teòlegs debatent sobre el sexe dels àngels. Així doncs, actualment diem que una discussió és bizantina quan volem ridiculitzar els debats sobre temes poc oportuns que s’allarguen i que no arriben a bon port a causa dels arguments inútils que es plantegen. Al costat d’aquesta expressió també hi trobem “parlar sobre el sexe dels àngels”, una expressió ben coneguda i sinònima de “discussió bizantina”.

 

Fonts:

Paloma, David (2015). Personatges convertits en paraules. Barcelona: Tornaveu.

Suazo, Guillermo (1999). Abecedario de dichos y frases hechas. Madrid: EDAF.