El punt i coma constitueix un recurs més per cohesionar la redacció i establir relacions entre les oracions. En concret, serveix per marcar una pausa mitjana (més llarga que la coma, però més breu que el punt) entre dues oracions semànticament properes. Sovint el seu ús és flexible, és a dir, es pot substituir per la coma, el punt o els dos punts, i és el redactor qui decideix si vol treure rendiment a la relació de proximitat mitjana que representa.

El punt i coma és útil per:

1	Lligar oracions (sigui breus o llargues) amb sentit complet i que tenen una relació de proximitat semàntica.
	Exemple: La sentència ha d’estimar o desestimar parcialment o totalment la qüestió, llevat que manqui algun requisit processal inesmenable; en aquest cas, l’ha de declarar inadmissible. [Font: Llei 29/1998]
	Observeu que si l’últim element se separa mitjançant les conjuncions o, i o ni, el punt i coma se substitueix per una coma:
	Exemple: Els contractes administratius es regeixen, quant a la preparació, l’adjudicació, els efectes, la modificació i l’extinció, per aquesta llei i les seves disposicions de desplegament; supletòriament s’aplica la resta de normes de dret administratiu, i, en defecte d’això, les normes de dret privat. [Font: Llei 9/2017]
	La segona oració pot anar introduïda per una conjunció o locució (a aquest efecte, en canvi, tanmateix, per contra, no obstant això, així mateix, és a dir, per tant, etc.) que expliciti la relació semàntica entre les oracions, que pot ser causal, consecutiva, adversativa, concessiva, etc.; en aquests casos, el punt i coma se sol col·locar davant les conjuncions o locucions i aquestes van seguides per una coma.
	Exemple: Si de les al·legacions escrites en resulten nous fets de transcendència per a la resolució, el jutge, atesa l’índole de l’assumpte, pot disposar la celebració d’una vista oral; en cas contrari, si de les al·legacions escrites no en resulten nous fets de transcendència per a la resolució, el jutge ha de resoldre en el termini improrrogable de dos dies per mitjà d’una interlocutòria. [Font: Llei 29/1998]
2	Separar sintagmes del mateix rang que contenen comes.
	Exemple: El Consell Executiu està format per Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya; Laura Vilagrà, consellera de la Presidència; Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball; Natàlia Mas, consellera d’Economia i Hisenda; Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes; […]
	Igual que en el punt 1, observeu que si l’últim element se separa mitjançant les conjuncions o, i o ni, el punt i coma se substitueix per una coma.
	Exemple: De conformitat amb els articles esmentats (11, apartats 2 i 3; 12, apartats 1, 2 i 5; 20, apartat 8, i 25, apartat 8), escau aprovar el projecte…
	Quan els sintagmes del mateix rang que contenen comes formen una enumeració en format de llista, el punt i coma també pot separar els sintagmes. En aquest cas, cal iniciar cada un dels elements en minúscula i posar punt final a l’últim element.
	Exemple: La norma projectada s’insereix, de forma coherent, en el marc normatiu següent: la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic; el Reglament (UE) núm.910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol; el Reial Decret 3/2010, de 8 de gener, mitjançant el qual es regula l’Esquema nacional de Seguretat (ENS) en l’àmbit de l’Administració electrònica, i el Reial Decret 4/2010, de 8 de gener, mitjançant el qual es regula l’esquema Nacional d’ Interoperabilitat (ENI) en l’àmbit de l’Administració electrònica.
	Hi ha altres alternatives a l’hora de puntuar els elements d’una llista: es pot utilitzar el punt, útil especialment si els elements són oracions amb almenys un verb principal (en aquest cas, cal iniciar cada sintagma en majúscula); o bé no utilitzar cap signe de puntuació, alternativa útil en els casos en què els elements són molt simples. Recordeu que la tria d’un signe o altre afecta els usos de majúscules.

Servei Lingüístic del CICAC
[Data d’elaboració: juliol 2023]

Bibliografia:

Arnall Duch, Anna. (2023). Curs de llenguatge jurídic de la UIB [material didàctic].

Arnall Duch, Anna. (2023). Dossier per a la comunicació clara en la redacció jurídica [material didàctic].

Mestres, Josep M., Costa, Joan, Olivé, Mireia, Fité, Ricard (2019). Manual d’estil: La redacció i edició de textos (5a edició, en línia]. Institut d’Estudis Catalans.

Punt i coma (signes de puntuació) [Fitxes de l’Optimot] (2011). Optimot. Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.