Justícia i els Col·legis d’Advocats de Catalunya aposten per impulsar la mediació com a sistema de resolució de conflictes i alternativa al procediment judicial

 

 

• El conseller Gordó signa convenis de col·laboració amb els catorze degans catalans amb l’objectiu d’evitar l’obertura de processos judicials contenciosos, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast

 

• La mediació esdevé un dels eixos prioritaris en les polítiques que impulsen el Departament de Justícia i els Col·legis d’Advocats

 

• Amb la mediació es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial i es redueixen els costos econòmics que suposa acudir als tribunals

 

El conseller de Justícia, Germà Gordó, ha signat avui un conveni de col·laboració amb els degans dels catorze Col·legis d’Advocats de Catalunya per a l’impuls de la mediació com a mètode de resolució de conflictes civils i familiars amb l’objectiu d’evitar l’obertura de processos judicials contenciosos, posar fi als ja iniciats o reduir-ne l’abast. L’Acord signat avui renova els convenis de col·laboració subscrits l’any 2002 per a la gestió dels serveis d’orientació mediadora (SOM) que actuen dins dels serveis d’orientació jurídica (SOJ) dels col·legis d’advocats.

Des de cadascun d’aquests serveis SOM s’informa els ciutadans dels avantatges de la mediació com a eina de resolució de conflictes i, si hi estan interessats i compleixen els requisits, els casos es deriven al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, que els designa el mediador o mediadora més proper del seu partit judicial.

L’any 2002 es va signar el primer conveni entre el Departament de Justícia i els Col·legis d’Advocats de Catalunya i, des d’aleshores, el Departament també ha signat diversos convenis amb ajuntaments, consells comarcals, associacions, fundacions i altres institucions.

 

Mediació: la primera opció per a la resolució dels conflictes contenciosos

La mediació –com a mètode de gestió de conflictes voluntari i confidencial– pretén evitar l’obertura de processos judicials de caràcter contenciós, així com posar fi als ja iniciats o reduir l’abast de les seves possibles conseqüències. En aquest sentit, la mediació esdevé un dels eixos prioritaris en les polítiques que impulsen els Col·legis d’Advocats i el Departament de Justícia.

Acudint a la mediació es guanya en temps de resposta respecte al procés judicial, alhora que es redueixen els costos econòmics que reporta acudir al jutjat. En la mediació no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó que les parts arriben a un acord dialogat. Segons les darreres dades obtingudes, les mediacions que finalitzen amb un acord de les dues parts ascendeixen a un 50 %, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit civil.

La Llei de mediació en l’àmbit del dret privat, aprovada l’any 2009, va substituir la Llei de mediació familiar de Catalunya de l’any 2001 i va regular nous aspectes susceptibles de ser sotmesos a la mediació familiar, incloent-hi especialment la mediació en altres àmbits del dret civil com a instrument per resoldre els conflictes derivats de la convivència ciutadana i social. Així, s’estableix la mediació per a qualsevol tipus de qüestió en matèria de dret privat que pugui ser objecte d’un procés judicial i en la qual s’hagi trencat la comunicació entre les parts.

 

La mediació a la Unió Europea

La mediació no s’ha desenvolupat per igual entre els països membres. Dins de la Unió Europea ens trobem amb estats membres d’una arrelada tradició mediadora basada essencialment en l’autoregulació, com ara Holanda, on l’Administració i els professionals de la justícia són conscients dels avantatges que la mediació ofereix. D’altra banda, l’augment de la litigiositat en altres països amb una tradició jurídica molt semblant a la nostra, com per exemple Itàlia, ha fet que s’hagi apostat fortament per la mediació i que aquesta esdevingui obligatòria a l’hora de resoldre alguns tipus de conflictes.

Barcelona, 22 de setembre de 2014