Premi Agustí Juandó i Royo
El Consell de l’Advocacia Catalana des dels seus inicis s’ha plantejat com una tasca preferent retornar l’ús ple de la nostra llengua a la justícia. Per a contribuir a aquesta tasca, la Comissió de Llengua va crear l’any 2004 una distinció honorífica amb l’objectiu de premiar una persona o entitat que s’hagi distingit en la defensa de la nostra llengua en l’àmbit jurídic, així com sensibilitzar l’esmentat àmbit de la situació en què es troba el català. Aquesta distinció és una de les iniciatives que s’emmarquen en el Pla de treball subscrit per la Generalitat i la nostra Comissió.
La distinció ha estat batejada amb el nom de “Premi Agustí Juandó i Royo”, en honor a l’actitud exemplar d’Agustí Juandó en la defensa de l’ús de la nostra llengua en l’àmbit del dret i als tribunals en moments dramàtics que li van costar la vida.
Lliuraments de premis:
2005: I Premi Agustí Juandó i Royo (guardonats: Pere Figuereda i Josep M. Iglesias)
2006: II Premi Agustí Juandó i Royo (guardonats: Mercè Teodoro i Sebastià Frau)
2007: III Premi Agustí Juandó i Royo (guardonats: Joan Bernà, Eladi Creuet i Lluís Jou)
2008: IV Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Gabriel Fiol)
2009: V Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Ordre des Avocats des Pyrénées Orientales)
2010: VI Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Antònia Forrellad)
2011: VII Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: José Ignacio Monreal)
2013: VIII Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: José Manuel del Amo)
2014: IX Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Francesc Riera)
2016: X Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Pere Cuxart)
2017: XI Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Joan Geli Rissech)
2018: XII Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: Carles Mundó)
2019: XIII Premi Agustí Juandó i Royo (guardonat: August Gil)
2020: XIV Premi Agustí Juandó i Royo (guardonats: Joan Perarnau i Lluís Matamala)
2021: XV Premi Agustí Juandó i Royo (guardonada: Matilde Aragó)
2022: XVI Premi Agustí Juandó i Royo (guardonada: Rut Carandell)
2023: XVII Premi Agustí Juandó i Royo (guardonats: president del SIOCAT i alcaldes dels municipis d’Elna, els Banys Palaldà, Portvendres, St. Andreu de Sureda i Tarerac)
La figura d’Agustí Juandó i Royo
Aquesta distinció porta el nom d’Agustí Juandó i Royo en honor a l’advocat que va ser condemnat pel franquisme per promoure l’ús de la llengua catalana.
Agustí Juandó era un advocat de Caldes de Montbui que treballava a Barcelona. El juliol de 1936, en esclatar la revolta militar i el moviment revolucionari, el conseller de Justícia d’aquell moment, Josep Quero, li va encarregar conjuntament amb Josep Andreu i Abelló la tasca compromesa de fer-se càrrec de l’Audiència Provincial de Barcelona.
Juandó, com a secretari, una de les tasques que va dur a terme va ser normalitzar la nostra llengua en les oficines de l’Audiència, complint el que disposava l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que establia l’oficialitat de la nostra llengua. A fi de fer efectiva aquesta oficialitat, en l’article 12 disposava que els jutges, secretaris judicials, personal de l’administració de justícia, notaris que nomenés la Generalitat i els fiscals i els registradors que nomenés l’Estat havien de conèixer la llengua i el dret català.
Un cop les tropes franquistes van ocupar Catalunya el 27 de febrer del 1939, l’Auditoria de Guerra de l’exèrcit d’ocupació li va incoar un procediment sumaríssim d’urgència.
El franquisme va acusar Juandó de ser el promotor de la catalanització dels Serveis de Justícia a l’Audiència i als jutjats. Segons les fonts franquistes: “se hicieron autos, providencias, diligencias, notificaciones y cédulas de citación, etc. Impresos para lo criminal y libros de registros en catalán enviándose ese material a los juzgados de Barcelona consiguiendo con ello su propósito de carácter separatista”.
La interlocutòria de processament de 9 de juny de 1939 recollia denúncies fetes per funcionaris de l’Audiència, que, entre altres coses, deien: “Hizo propaganda separatista pues prevaleciéndose de su cargo catalanizó todos los servicios de la Audiencia.” En la sentència com a fets provats es recollia amb un to molt més ideològic transformant els fets i deia “Como expresión de su odio a España destruye todos los impresos en castellano, sustituyendolos por otros en catalán”. Sens dubte, aquestes paraules traspuen un sentiment d’odi envers la nostra llengua, que -com ha dit l’historiador i advocat Josep Benet- caracteritzava l’actitud genocida que el franquisme va tenir contra la nostra llengua i la nostra cultura.
La sentència li va imposar la pena de mort que va tenir l’”enterado” de Franco el 8 de juliol i va ser afusellat a la matinada del dia 9 al camp de la Bota.
El jurat
El Jurat està format per les persones que integren la Comissió de Llengua del CICAC, el president del Consell i el secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El veredicte del jurat és inapel·lable i hi ha la possibilitat de declarar el premi desert.
Els guardons
Escultura de Bru Zaragoza
El guardó escollit per al primer, segon i tercer lliurament del Premi Agustí Juandó i Royo va ser una escultura de l’artista Bru Zaragoza. La seva escultura simbòlica passeja en la recerca sobre la síntesi dimensional. El fet identitari català està delimitat per la punta dels quatre dits: quatre bastons que simbolitzen les barres. La conjunció d’aquests plans allargats conformen un altre que representa l’acció jurídica o, altrament dit, l’àmfora romana o la tensió feta treball: la mà.
Escultura de Mercè Riba
A partir de la quarta edició del Premi Agustí Juandó, es va premiar els professionals que excel·lien per la seva trajectòria en defensa de la llengua catalana amb una obra d’art de l’escultora Mercè Riba, que representa unes mans i el mot “paraula”. En aquest mot hi afegeix un nou matís: les lletres P A U, més grans que les altres i col·locades en el mateix pla, simbolitzen el fet que defensar l’ús de la llengua pròpia en l’àmbit professional ha de ser entès com un element més de concòrdia i no d’enfrontament.
L’organització del Premi Agustí Juandó i Royo rep el suport de la Generalitat de Catalunya, en concret, del Departament de Justícia, la Direcció General de Política Lingüística i la Junta d’Herències de la Generalitat.