Inici / Drets Humans / El Consell de l’Advocacia Catalana dona suport a la denúncia realitzada per organitzacions socials sobre l’incompliment per part de l’Estat Espanyol de mesures provisionals sol·licitades per NNUU en al cas de menors estrangers no acompanyats

El Consell de l’Advocacia Catalana dona suport a la denúncia realitzada per organitzacions socials sobre l’incompliment per part de l’Estat Espanyol de mesures provisionals sol·licitades per NNUU en al cas de menors estrangers no acompanyats

Organitzacions socials denuncien l’incompliment per part de l’Estat espanyol de les mesures provisionals sol·licitades per les Nacions Unides en el cas de set menors estrangers no acompanyats

Madrid, 29 de juny de 2017. Diverses organitzacions de drets humans i d’infància han denunciat avui en roda de premsa l’incompliment per part de l’Estat espanyol de les mesures sol·licitades per part del Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides en el cas de set menors estrangers no acompanyats als que la Fiscalia General de l’Estat està tractant com si fossin majors d’edat, i per tant, negant-los la tutela de l’Administració i impedint-los entrar al sistema de protecció de menors.

Amnistia Internacional, el Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), la Comissió Internacional de Juristes, Fundación Raíces, l’Associació Noves Vies, Save the Children y el Servei Jesuïta a Migrants (SJM) han enviat una carta al govern espanyol demanant-li que compleixi immediatament aquestes mesures sol·licitades per l’ONU. La petició del Comitè s’ha fet en virtut de l’anomenat Protocol Facultatiu, que li permet examinar casos individuals de nens i nenes, els drets dels quals poden haver estat vulnerats, i sol·licitar als governs l’adopció de mesures provisionals per evitar danys irreparables mentre s’estudien els casos.

Fundación Raíces i l’associació Noves Vies han presentat davant el Comitè el cas d’onze nens i aquest ha demanat que en set d’ells el govern espanyol adopti d’immediat mesures provisionals de protecció mentre s’estudien els procediments. Però això no s’ha complert.

Les organitzacions consideren totalment inacceptable aquest incompliment per part d’Espanya, ja que els mecanismes internacionals de Drets Humans i les mesures provisionals adoptades són fonamentals per l’Estat de Dret i essencials per protegir les víctimes i evitar danys als seus drets i interessos.

Espanya, candidata al Consell de Drets Humans 2018-2020, va ser un exemple per la resta d’estats l’any 2013 quan va ser un dels primers en ratificar el Protocol Facultatiu. No obstant, és ara el moment de fer realitat el compromís adquirit amb els drets dels infants a casa nostra.

El dret i la jurisprudència internacionals afirmen que l’incompliment de les mesures provisionals per qualsevol Estat, implica incomplir també les obligacions jurídiques dels Tractats Internacionals. El caràcter vinculant de les mesures provisionals han estat reafirmades a més pel Comitè de Drets Humans en la seva Observació General 33 que assenyala que “l’incompliment d’aquestes mesures provisionals és incompatible amb l’obligació  de respectar de bona fe el procediment de comunicació individual establert en virtut del Protocol Facultatiu”.

Les organitzacions denuncien també l’abandonament i el desemparament al que l’administració està abocant aquests menors ja que no compleix amb la seva obligació de protegir-los i de defensar els seus drets. En aquest sentit, també han aprofitat per recordar que sobre la qüestió del procediment de determinació de l’edat a Espanya, tant el Tribunal Suprem en més de 10 sentencies, com d’altres Instituciones com el Defensor del Poble Espanyol o l’Alt Comissionat de l ONU per als Drets Humans, han mostrat la seva disconformitat.

En concret, hi ha casos de nens que han estat internats en Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) per adults, amb deportacions als seus països pendents d’executar, o d’altres que estan vivint al carrer, algun d’ells amb malalties greus. Inclús hi ha un menor a qui se li ha negat l’accés al procediment d’asil.

Per exemple, A.D., el primer cas de España presentat al Comitè dels Drets del Nen un noi d’Argèlia que amb 16 anys va entrar a Espanya el novembre de 2016, va ser ingressat al CIE de Barcelona i des que va entrar a Espanya en pastera va manifestar que era menor d’edat. La Fiscalia e Protecció de Granada va ordenar que se li fessin unes proves mèdiques del canell esquerra (les conegudes proves de Greulich y Pyle) i en base aquestes proves es ve decidir que era major d’edat. El menor va aconseguir una còpia del seu certificat de naixement però la Fiscalia de Protecció de Barcelona i la DGAIA segueixen donant credibilitat a questes proves mèdiques. El menor va ser expulsat i mai va ser ingressat a un centre de protecció de menors com així ho sol·licitava el Comitè dels Drets del Nen de Nacions Unides.

En tots els casos, estem parlant de nens que es troben en una situació molt vulnerable. La presumpció de minoria i el principi de l’interès superior del menor han de ser una consideració primordial per damunt de qualsevol altra, d’acord amb l’Observació General nº 6 del Comitè. En cas que existeixi algun dubte, l’Estat ha de garantir a l’individu el benefici del dubte, i sempre que existeixi la possibilitat que es tracti d’un menor, aquest ha de ser tractat com a tal.