“Una ILP a prova de voltors”

Article d’opinió del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié, publicat el 31/08/15 al diari El Periòdico

Ja fa temps que des de l’Advocacia Catalana estem intentant trobar solucions per alleujar el drama imparable dels desnonaments i execucions hipotecàries que afecten milers de famílies cada any. El març del 2011 vam presentar al Congrés dels Diputats una proposició de llei que consistia en modificar determinats articles de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per tal d’evitar que ningú es pogués adjudicar en subhasta l’habitatge habitual per sota del 80% del seu preu de taxació. Aquella proposta és va quedar a les beceroles, però ara hem aconseguit tirar endavant dues importants propostes pròpies en el marc de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de l’habitatge i la pobresa energètica, aprovada el passat 23 de juliol al Parlament català.

Aquest cop tots hem col·laborat en la llei: Grups parlamentaris, entitats i institucions socials, entre les quals, l’Advocacia. La Llei de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica va tenir el seu embrió en una ILP, a partir de la recollida de signatures que reclamaven al Parlament que aprovés una llei en aquest sentit. Quan aquesta proposta va entrar al Parlament, ja que s’havien realitzat petites accions normatives, per tant s’havia de replantejar el text. Però el que no s’havia de replantejar era l’objectiu de la ILP: ajudar a famílies que han perdut l’habitatge o que podien seguir vivint a casa seva però que no tenien garantit el subministrament energètic, o sigui, regular el dret a tenir aigua corrent, llum o gas. Aquesta llei s’hauria hagut d’aprovar el 2008, al principi de la crisi econòmica. Però més val tard que mai. Per tant, benvinguda.

El text inicial de la ILP es va transformar en una proposició de llei tramitada pels grups parlamentaris. I quan hi ha una llei que afecta a qüestions jurídiques, el conjunt dels 14 Col·legis d’Advocats que tenim a Catalunya, a través del Consell de l’Advocacia Catalana, hi diem la nostra. Suggerim millores i expliquem als grups parlamentaris allò que nosaltres veiem a la pràctica en els nostres despatxos d’advocats. Cal tenir en compte que aquelles qüestions que en teoria es veuen d’una manera, a la pràctica, un cop aplicada la llei, són d’una altra.

Dues són les aportacions que els Col·legis d’Advocats de Catalunya hem fet a aquesta Llei: La primera va ser demanar que aquells casos en que hi ha un acord de dació en pagament o d’extinció de deute amb aquella persona que deu diners per haver-se comprat un habitatge, en el supòsit que hi hagi avaladors que siguin familiars directes, no es pugui anar contra ells. És a dir, que si uns pares han avalat al seu fill en la compra d’un habitatge que, per culpa de la crisi, no pot pagar i arriba a un acord amb el banc, que el banc no pugui exigir res a l’avalador, ja que aquest és família directe. Els advocats ens trobàvem davant de situacions en que s’arribava a un acord però el deute seguia perseguint als familiars. Amb aquesta modificació, corregim aquesta injusta situació.

La segona aportació és denunciar els fons voltor. Què és un fons voltor? Cal imaginar-nos aquell cas en que un banc té molt pisos on les famílies no han pogut fer front a la hipoteca i els ha portat al jutjat. El banc decideix vendre aquests pisos amb els seus deutes a un fons voltor. Aquest fons, el que fa és comprar el pis molt bé de preu, a un preu inferior. A vegades, es pot arribar a quedar l’habitatge per un 5 o un 10% del valor del pis. I la nostra pregunta és: si el banc decideix donar aquest valor tant baix a un fons voltor, perquè no permetem que si la família pot pagar aquest preu, tingui preferència per quedar-se novament el pis? La nostra segona aportació ha estat que aquells casos en que els habitatges es venguin a fons voltor, i el preu de venda sigui inferior al preu real, la família tingui dret a recuperar l’habitatge pagant el mateix que ha pagat el fons voltor pel pis. És una qüestió de justícia. Creiem que no tot es pot permetre en nom de la crisi. I s’ha d’actuar contra aquells fons voltors que s’aprofiten de la tragèdia d’una crisi. El voltor és una au de rapinya carronyaire que s’alimenta només d’animals morts. No podem permetre donar per mortes a aquelles famílies que la crisi els ha deixat sense poder fer front a la seva hipoteca. I no hem de permetre que els fons voltors, en nom de la crisi, puguin caçar vives a les famílies endeutades. Esperem que tingui molt anys de recorregut i que el Govern central no impugni ara davant el Tribunal Constitucional aquesta Llei aprovada a la Cambra catalana, perquè provocaria que la injustícia s’aprofités de la crisi.

 Autor de la il·lustració: TRINO per a El Periòdico